Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
quinta
Música
Interval de cinc graus de l’escala diatònica.
Té tres formes diferents la justa alguns autors l’anomenen major , que comprèn tres tons i un semitò, l' augmentada i la disminuïda que alguns autors anomenen menor La quinta justa és una consonància perfecta i és un interval bàsic de la música occidental
antecedent
Música
Veu que inicia un cànon.
També rep el nom de dux , ’conductor’ en llatí Les imitacions posteriors s’anomenen, cadascuna d’elles, comes , ’company’ en llatí, o consegüent
quarta
Música
Interval de quatre graus de l’escala diatònica.
Quan comprèn dos tons i un semitò és anomenada quarta justa alguns autors l’anomenen quarta menor quan comprèn tres tons, quarta augmentada per a alguns, quarta major , i quan comprèn un to i dos semitons, quarta disminuïda Aquests dos darrers són considerats intervals dissonants
Bes
Mitologia
Música
Semideu o geni dels antics egipcis, representat en forma d’infant deforme, amb cua de lleopard, protector de maleficis i patró de la música i del ball.
Esdevingué molt popular en el culte domèstic Els fenicis l’adoptaren i en difongueren el culte, i hom en troba figuretes a Cartago i a Tharros A Eivissa donà probablement nom a l’illa Ibusim , en llatí Ebusus , i és el símbol gairebé únic de les monedes encunyades durant l’època púnica Els numismàtics eivissencs l’anomenen Cabir
campana tubular
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consisteix en un tub metàllic que imita el so de la campana En l’orquestra i en alguns campanars substitueix la campana tradicional Les campanes tubulars poden agrupar-se en conjunts afinats que constitueixen un nou instrument que alguns anomenen joc de campanes, i d’altres, campanòleg
duplum
Música
Un dels noms per a la veu composta sobre el tenor en els organa i les clausulae del període de Notre-Dame.
El terme aparegué al segle XIII per a designar la vox organalis de l' organum florit, del discant i de la clausula Una tercera i una quarta veu afegides al tenor i al duplum s’anomenen triplum i quadruplum respectivament Quan el duplum té un text propi diferent del text del tenor aleshores s’anomena motetus , del francès mot , és a dir, paraula
registre
Música
Conjunt de cordes d’un cordòfon o tubs d’un orgue associats a un timbre o una sonoritat concrets.
En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes Els pedals del piano són hereus…
costella

Costella del clavicèmbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, cadascun dels reforços, en forma de llistó, encolats a la cara interior de la taula harmònica d’alguns cordòfons.
Més en particular, cadascuna de les diferents peces longitudinals -generalment de fusta dura o d’ivori- que formen l’estructura bombada del fons de la caixa del llaüt En alguns instruments, com per exemple la guitarra, s’anomenen costelles només els llistons de reforç encolats a la taula perpendicularment a les cordes En aquest cas, els reforços més prims encolats en forma de ventall reben el nom de varetes
major
Música
Adjectiu que s’aplica, en oposició a ’menor', a intervals, acords i modes.
Els intervals majors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció dels intervals justos, tenen un semitò més que els seus corresponents menors S’anomenen acords majors o tríades majors, o acords perfectes majors els acords amb 5a J i 3a M Rep el nom de mode major el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, mostra la següent seqüència de tons T i semitons S T-T-S-T-T-T-S
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina