En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta. D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments. En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes. Els pedals del piano són hereus directes d’aquest concepte de varietat sonora. En els orgues, la selecció i la combinació dels diferents registres de tubs -anomenats generalment jocs (joc)- permeten una gran varietat de registració.
Els registres que afecten el timbre solen identificar-se pel nom de l’instrument que imiten -per exemple, el registre de llaüt del clavicèmbal o el de trompeta reial de l’orgue-. Els que solament modifiquen l’alçada del so bàsic corresponent s’anomenen segons la tradició orguenera de les mides dels tubs principals: 8', octava sense transposició; 4', transport a l’octava superior; i 16', a l’octava inferior. També s’han emprat els termes quinzena, dinovena i vint-i-dosena per a anomenar jocs afinats a intervals concrets respecte al so fonamental.
La selecció dels diferents registres es fa mitjançant mecanismes de tiradors i corredores que desplacen i acoblen cordams i rengles de saltadors en els clavicèmbals, o jocs de tubs diferents en els orgues. Aquests tiradors de comandament també s’anomenen popularment ’registres'.