Resultats de la cerca

Aparegué a França al s XVI amb el nom de manicordion Era d’una sonoritat molt seca És l’antecessor del clavicordi

Ingressà al monestir de Montserrat el 1892 Succeí Manuel Guzmán en la direcció de l’escolania 1909-11 Continuà l’obra de restauració del seu antecessor i valorà les obres dels antics mestres montserratins Compongué misses i motets

Estudià a Dresden i fou cantor a Zittau i, més tard, a Leipzig, on fou antecessor de JSBach en el càrrec Escriví obres didàctiques per a clavecí, diverses sonates sis de les quals amb el títol de Biblische Historien i una Passió , cantates, etc

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals tenia uns 25 cm…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…

Vers el 1596 estava actiu al servei de Markus Fuger a Augsburg Aquest mateix any aparegué la seva primera obra publicada en una collecció de lletanies editada per Victorinus El 1602 esdevingué organista a l’església de Sant Maurici i organista director de música de la ciutat, càrrec que renovà en diverses ocasions fins el 1620 El seu antecessor en el càrrec havia estat Hans Leo Hassler Des del 1610 actuà com a segon organista a la catedral d’Augsburg fins que el 1625 fou promogut al càrrec d’organista principal Gaudí d’una gran reputació com a professor i especialista en avaluar…

Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum també del 1732, els repetí, sense canviar-ne pràcticament res En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor" No especificà, però, el tipus de generador del so Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle 1636 " Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes " Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia" Aquest és un…

Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito , amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de Franco Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la…

Els primers segles de la història musical de Verona es caracteritzaren per l’activitat de la capella de la catedral i de la schola cantorum annexa, de la qual es conserven preciosos manuscrits a la Biblioteca Capitolare Durant el segle XIV els principals músics italians de l' ars nova passaren per la cort de la família Scaligeri, una de les més riques i importants de l’època Aquest ambient afavorí la creació d’una escola de música, la Schola Acolytrum, de la qual sorgiren alguns dels autors que contribuïren al desenvolupament de la frottola -una forma de cant poli fònic profà de contingut…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica extensible El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, la qual és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic de llautó i a vegades de plata, llarg, estret i cilíndric, dividit en dues seccions, una de les quals és formada per dos tubs parallels units per un tirany A la part més propera a l’instrumentista, en un dels tubs s’insereix el broquet i l’altre es corba o es cargola, en els models més greus, i acaba en un…