Resultats de la cerca

Hom en troba exemples des de l’inici del s XVII en les primeres òperes venecianes, especialment en Monteverdi A la fi del s XVII i al començament del XVIII prengué una gran importància en certs tipus d’òpera o d’oratori, on precedeix i anuncia les principals àries Händel, Bach L' arioso tradicional tingué poc camp en l’evolució ulterior de l’art dramàtic i caigué en desús Tanmateix, l’esperit d’aquesta forma ha persistit en certes ocasions, i l’àmplia melodia wagneriana, sense una estructura definida, és més prop de l' arioso que no pas del recitatiu o de l’ària

Format al Conservatori del Liceu, ha estat membre de les cobles la Moderna de la Bisbal, la Principal de Llagostera, la Principal de Girona, els Montgrins i, des del 1983, de la Principal de la Bisbal Ha compost algunes sardanes i és un dels intèrprets més reconeguts del seu instrument És també professor al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i a l’Escola de Música Conrad Saló de la Bisbal d’Empordà i tenora a la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya Al febrer del 2011, en què anuncià la seva retirada de la Principal de la Bisbal al final de la temporada, rebé la medalla de la vila de…

La seva obra, breu i hermètica, anuncia les avantguardes del primer terç del segle XX Entre els músics que li eren contemporanis, només Claude Debussy, que compartia amb ell l’esperit d’innovació, s’interessà per la seva obra i en musicà tres poemes 1913 a més, el Prélude à l’après-midi d’un faune també s’inspira en el poema homònim de Mallarmé Posteriorment, musicaren poemes seus Maurice Ravel, Darius Milhaud i Henri Sauguet, entre d’altres L’obra de cambra amb recitació Hérodiade 1944, de Paul Hindemith, empra textos de Mallarmé, i la composició Pli selon Pli, ’Portrait de…

Formació de música mestissa creada a la Garriga el 1994 amb Mano Negra, Los Lobos i la música popular i de festa major com a referents inicials Els fundadors foren Joan Garriga, Daniel Portabella i Martí Vilardebò La seva discografia és constituïda per la trilogia Vafalungo 1998, Postrof 2001 i Go 2003, treballs que integren les influències musicals que adquiriren al llarg de la seva trajectòria i que van des de la música de festa major catalana fins als ritmes caribenys, nord-africans, balcànics i llatinoamericans El grup anuncià el 2004 que aturava la seva activitat, després de…

Filla d’una família d’exiliats anticastristes, cursà estudis de psicologia a la universitat de Miami, i al mateix temps s’inicià com a vocalista en diversos grups pop i de música cubana El 1979 es casà amb el músic i productor d’origen arabocubà Emilio Estefan, amb qui creà el grup Miami Sound Machine des del 1987 Gloria Estefan & The Miami Sound Machine, que popularitzà la música salsa en anglès Com a cantant en solitari, la discografia de Gloria Estefan inclou títols com Live for loving you 1981, Into the light 1991, Go away 1993, Mi tierra 1993, Abriendo puertas 1996, Destinity 1996,…

Fou deixebla d’A Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa Lohengrin a les termes de Caracalla Poc després actuà a la Scala de Milà 1951 i a l’Òpera de San Francisco 1954 i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960 L'any 1966 anuncià la seva retirada Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia de Santa…

Tot i que s’ignoren les dades essencials de la seva biografia, consta el seu ingrés a la capella reial de Madrid en qualitat de cantor tenor, al final del 1644 També hi ha notícies de la seva activitat en altres centres musicals de la capital castellana especialment, el monestir de La Encarnación, així com de la seva condició de clergue i del seu empresonament per robatori Bé que la "Gaceta de Madrid" anuncià la seva mort el 17 d’agost de 1699, els registres sagramentals de la parròquia de San Martín d’aquesta ciutat certifiquen la data de la seva defunció pel 8 de març del mateix any L’obra…

Després d’una primera etapa versionant temes de Led Zeppelin, Creedence o Deep Purpple, el 1985, amb la incorporació del bateria Martín Rodríguez, el grup començà a compondre temes en català El 1988 M González abandonà la formació, i Q Mandado assumí el paper de cantant Aquell any enregistrà el primer disc, Els Senyors de els pedres , que ja deixava veure la seva característica retòrica marcadament medieval, juntament amb unes melodies molt elaborades Posteriorment, se n’editaren Terra de vente s 1990, L’últim segell 1991, Contes i llegendes 1993 i Eclipsi 1995, en el qual abordà temes…

S’inicià amb la guitarra i la mandolina, i cap a la meitat dels anys trenta començà a tocar la bateria, essent un dels primers músics que s’interessaren pel jazz a Barcelona Els anys quaranta treballà en diferents sales integrat en conjunts amb força repertori jazzístic També fou un protagonista assidu de les jam-sessions que organitzava el Hot Club de Barcelona Acompanyà solistes com George Johnson, Don Byas i el jove Tete Montoliu Durant els anys cinquanta liderà el conjunt regular del Hot Club, del qual resten enregistraments Els primers anys de la dècada dels seixanta treballà a la sala…

Tenia per objectiu l’organització i difusió d’activitats musicals, com també la representació d’intèrprets i l’edició i difusió de fonogrames Les seves activitats es basaren en l’organització de tres cicles de concerts la “Temporada Musical”, també anomenada Euroconcert, al Palau de la Música Catalana, que constava de deu concerts en aquesta sala i dos més al monestir de Pedralbes, i que oferia una curosa programació, de nivell internacional i reconegut prestigi, centrada en la música de cambra el “Cicle d’Orgue” a la catedral de Barcelona, amb vuit concerts, i el cicle “Música i Músics de…