Resultats de la cerca

Vida Estudià a Praga amb V Novák 1914-15, a Viena i a Berlín amb F Schreker 1918-22 i, després, en el cercle de F Busoni Novák li ensenyà a usar les fórmules tradicionals, en les quals introduí aportacions del folklore valac Segons contava, ja de petit hagué de seguir amb el seu violí els intervals propis del patrimoni popular conservat a Valàquia de forma genuïna, distints dels tonals Aquesta fou la base de la seva reflexió teòrica i de la posterior posada en pràctica del sistema de microintervals Pels volts del 1920 començà a bastir la seva teoria i a fer construir els instruments adaptats…

El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…

Vida Nascut en una família de músics aficionats, mostrà molt aviat dots musicals més que notables El seu oncle P’otr, que el duia a les celebracions religioses ortodoxes i li ensenyava cançons populars dels camperols, influí molt en la seva formació A sis anys començà a rebre les primeres lliçons de música, i compongué alguna peça El 1856, per tradició familiar, fou enviat a l’Escola Naval per a cadets de Sant Petersburg, on obtingué el gran guàrdia marina el 1862 Els inicis A Sant Petersburg trobà el terreny ideal per a desenvolupar els seus interessos musicals podia assistir a l’òpera i als…

Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…