Resultats de la cerca

El 1526 era al servei de l’emperador Carles V a Toledo, per assistir a la coronació del qual embarcà a Barcelona amb la flota imperial 1529 Compongué unes 10 misses una, la de la coronació, uns 170 motets i unes seixanta cançons franceses

Format amb Monteverdi, anà a Dresden, on, a les ordres de Schütz, dirigí l’orquestra de l’elector de Saxònia 1625-29 Difongué el violí per Alemanya i hi introduí importants innovacions tècniques, que es reflecteixen en les seves sonates, les seves danses, etc

Vida i obra Fou deixeble de l’escola de Cabanilles  cap al 1690 El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i el 1715 organista a perpetuïtat de l’església dels Sants Just i Pastor, també de Barcelona Renuncià a aquest càrrec per exercir-lo al convent de Las Descalzas Reales de Madrid Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se prevere, condició necessària per a exercir Les seves obres per a orgue s’han conservat gràcies al manuscrit del seu deixeble Antoni Català, llicenciat en orgue, amb el títol Música de órgano del Sr Joseph Elias 1717, que comprèn…

Professor de música a Salamanca, passà més tard a Bolonya, on publicà la seva obra teòrica Musica practica 1482, on atacava el sistema de Guido d’Arezzo i que despertà polèmiques durant més de cinquanta anys Més tard passà a Roma, on preparà un altre tractat, Musica theoretica, que s’ha perdut

La seva producció religiosa comprèn salms, cançons espirituals, dues misses, etc La seva popularitat europea es degué a les cançons parisenques Le chant des oiseaux , L’alouette , La chasse i La guerre En les seves darreres obres incorporà l’escriptura cromàtica pròpia del madrigal italià

Monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara, introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síllabes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis És autor de diversos tractats teòrics

Senyor del castell d’Autafòrt, la seva vida transcorregué enmig de les lluites feudals i civils d’Aquitània, al costat de prínceps de la casa de Plantagenet i en oposició als reis de França i a Alfons I de Catalunya-Aragó Fomentà la revolta d’Enric, dit del Curt Mantell, fill gran d’Enric II d’Anglaterra, contra el seu pare i, mort aquell, encoratjà el seu germà Ricard Cor de Lleó a fer el mateix Es casà dues vegades Consta documentalment que Bertran de Born ingressà al monestir cistercenc de Dalon Perigord, on passà els seus darrers dies Una gran part de les seves quaranta poesies…

Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’altri…

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra

Deixeble de Theodor von Döhler i de Saverio Mercadante Actuà com a pianista a Itàlia, a França i a Escòcia, i es dedicà a l’ensenyament a Madrid i a Manila Compongué música per a piano, cantates, cançons, i música escènica, i escriví Estudios filosóficos sobre la música 1864, Teoría musical ilustrada 1870 i un Método de solfeo