Resultats de la cerca

Els qui tenen oïda absoluta poden reproduir, reconèixer i anomenar qualsevol so sense comparar-lo amb un altre de conegut perquè recorden l’altura absoluta de tots els sons Aquesta aptitud és present de vegades en els músics, lligada a l’estudi i la pràctica d’un instrument Hi ha diferents graus d’oïda absoluta, des de la capacitat d’identificar un so produït amb qualsevol timbre i registre fins a la possibilitat de reconèixer tan sols alguns instruments en determinats registres Els investigadors no acaben de posar-se d’acord sobre l’origen d’aquesta capacitat, que…

Estudià dret i posteriorment psicologia a Göttingen 1901-05 i fou professor d’aquesta disciplina a la Universitat de Budapest fins el 1921, que emigrà a Amsterdam, on dirigí un laboratori de psicologia experimental L’estudi de pertorbacions en la percepció i emissió de sons el portà a interessar-se per la psicologia de la música i l’aptitud musical Elaborà una teoria sobre la percepció del to, basada simultàniament en el reconeixement de la freqüència i en la similitud de l’octava Publicà nombrosos articles, com ara Erwin Nyiregyházy Psychologische Analyse eines musikalisches…

L’emissió de la veu és natural, i el cantant utilitza el cap com a ressonador Es difongué a partir del segle XVI arran de la prohibició papal que privava les dones de prendre part en els cors de l’església Hom el practicà fins al segle XVIII, tot i que ben aviat la major flexibilitat i aptitud de les veus dels castrats  relegaren aquesta tècnica a un segon pla No obstant això, a Anglaterra fou molt més freqüent, i compositors com Purcell i Händel en feren un ús extensiu També ha estat en aquest país on, al segle XX, hom ha recuperat el falset contratenor per a interpretar amb…

Des de petit mostrà una gran aptitud per al violí i el seu pare fou el seu primer mestre de música Personatge polifacètic, també cantava, pintava i escrivia poesia amb gran talent, i estudià filosofia i matemàtiques La seva casa veneciana es convertí en l’escenari de concerts setmanals, on s’interpretaven composicions seves F Gasparini, A Lotti i, més tard, G Tartini foren membres habituals d’aquestes reunions Fou membre de l’Acadèmia Arcàdica de Venècia, on rebé el sobrenom d’Eterio Stinfalico Alessandro no fou, però, un compositor tan prolífic com el seu germà petit, Benedetto…

Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals inclogué tota una…

Compaginà els estudis de composició i cant amb els de musicologia a la Universitat de Berlín, amb H Kretzschmar i J Wolf, i a les de Marburg i Leipzig, amb H Riemann i A Schering Es doctorà el 1910, i després de la Primera Guerra Mundial feu un postdoctorat en musicologia a la Universitat de Halle 1919 Al llarg dels anys ocupà diferents càrrecs docents a les universitats de Halle 1919-22, Heidelberg 1925-27 i Berlín 1927-34 El 1934, amb l’adveniment del règim nazi, es veié obligat a deixar els seus càrrecs públics i retirar-se, però continuà treballant com a escriptor Entre el 1940 i el 1945…

De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el…

Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El…

Vida La seva família, d’origen humil, tenia com a nom Draghi però foren anomenats Pergolesi perquè provenien del poble de Pergola Sembla que des de petit Giovanni Battista tingué una salut feble i que fins i tot, segons afirmen alguns contemporanis, tenia algunes deformitats físiques Començà els estudis musicals a Iesi amb F Mondini i F Santi i demostrà una precoç aptitud per a la música, fet que convencé el pare d’enviar-lo a Nàpols per a perfeccionar-se al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, on arribà en algun moment abans del 1725 Allí fou alumne de D de Matteis, G Greco…