Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
cicle
Música
Conjunt de peces musicals de formes variades relacionades entre elles per un mateix programa o per un mateix argument, malgrat que el vincle temàtic o tonal sigui feble o fins i tot inexistent.
El que diferencia el cicle de la suite és la presència constant d’una idea literària o poètica D’aquí que el terme s’apliqui especialment a un conjunt de cançons que, unides per un mateix argument poètic i un mateix alè -per dir-ho així- musical, formen un tot Associat sobretot al lied alemany romàntic Winterreise , ’Viatge d’hivern', de F Schubert Myrthen , de R Schumann Vier ernste Gesänge , ’Quatre cançons serioses', de J Brahms etc o postromàntic Kindertotenlieder , ’Cançons funebres per als nens morts', de G Mahler Mörikelieder , ’Cançons d’E Mörike', de H Wolf Vier letzte…
Così fan tutte
Música
Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada el 1790 a Viena (a Barcelona el 1798).
És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal
La flauta màgica
Música
Òpera de Mozart, sobre un text alemany d’E.J Schickaneder i L. Giese cke, estrenada a Viena el 1791.
L’argument, complicat i d’aspecte absurd, és una apologia de la francmaçoneria, a la qual pertanyien Mozart i Schickaneder Mozart en basà alguns fragments en cançons populars, i per a la resta escriví àries, marxes, cors i concertants, d’una bellesa insuperable
Turandot
Música
Darrera òpera de G.Puccini, el qual morí quan en mancava la darrera escena, que fou completada per F.Alfano.
Estrenada a la Scala de Milà 1926 per MFleta i Rosa Raïsa al Liceu de Barcelona, el 1928, ha restat al repertori internacional L’argument basat en una faula de GGozzi narra les proves a les quals la princesa xinesa Turandot sotmet els seus pretendents tres preguntes, que només són satisfactòriament resoltes pel príncep Calaf Ferruccio Busoni també escriví una altra Turandot 1917
Aïda

Aïda , de Verdi, Teatre Kirov, Sant Petersburg
© Fototeca.cat - Corel
Música
Òpera de Giuseppe Verdi, amb llibret d’Antonio Ghislanzoni sobre un argument de Camille du Locle.
L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra
Aniceto Ortega del Villar
Música
Compositor i pianista mexicà.
Fill d’un poeta, Ortega feu estudis de medicina, que compaginà amb la formació musical Destacat intèrpret de piano, rebé el sobrenom de Chopin mexicà Compongué música de saló i algunes marxes que assoliren un cert èxit Guatimotzin , amb un argument tret d’un episodi de la història del Mèxic precolombí, fou una fita important dins la història de l’òpera mexicana com a intent de crear una òpera nacional Musicalment, tanmateix, és deutora dels models italians La Marcha republicana , per a piano, també fou una altra obra significativa dins del llavors naixent nacionalisme musical a…
Andreu de Creta
Música
Himnògraf bizantí, arquebisbe de Creta.
A quinze anys entrà al monestir del Sant Sepulcre de Jerusalem El 711 fou nomenat metropolità de Creta, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, juntament amb el conreu de la poesia i la música Fou el primer poeta músic de l’Església Grega a utilitzar el cànon, bé com a creador bé com a reelaborador o difusor del gènere, i n’escrigué més de 100, entre els quals destaca el Gran Cànon , composició de més de 250 troparis cantada el dijous de la cinquena setmana de la quaresma Autor de nombroses oracions, se n’han publicades vint-i-dues, d’argument marià
comédie-ballet
Música
Gènere francès de comèdia musical, sorgit a cavall dels segles XVII i XVIII, que barrejà intermedis dansats amb parts parlades.
Existeix una confusió sensible entre la comédie lyrique i la comédie-ballet que impedeix de fer-ne una diferenciació clara La comédie lyrique només es diferencia de la tragédie en musique pel caràcter del seu argument, ja que les dues són totalment cantades La comédie-ballet s’apropa a l' opéra comique perquè totes dues juxtaposen música i dansa a un text parlat El seu creador fou Molière, que, arran de l’estrena de l’obra Les Fâcheux 1661, inclogué algunes parts de dansa durant la representació Aviat la collaboració de Molière amb Giovanni Battista Lulli esdevingué un punt de…
Philippe Quinault
Música
Llibretista i poeta francès.
De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa 1655 i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica Membre de l’Acadèmia Francesa 1670, formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de JB Lully La seva collaboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste 1674, Atys 1676 o Roland 1685, la majoria d’argument mitològic tamisat, però, per l’…
Heinrich Heine
Música
Poeta, periodista i assagista alemany.
Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina