Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Antonio Stradivari
Antoni Stradivari
© Fototeca.cat
Música
Constructor d’instruments de corda, conegut també amb el nom llatinitzat Stradivarius.
Inicià la carrera com a deixeble de Nicolò Amati el 1657, però a partir del 1666 començà a signar les seves obres Els primers treballs han estat inclosos dins de l’època anomenada amatisé , ja que es limità a continuar les directrius rebudes per Amati Més endavant, però, abandonà l’estil del seu mestre, amplià la caixa, que prengué una forma més elegant, i feu les voltes menys rígides per tal d’aconseguir una sonoritat més dolça i potent El 1690 tornà a canviar la forma dels bombats, amb un inici més suau i arrodonit que facilità en gran manera la vibració de les tapes Entre el 1694 i el 1700…
pedaler
Música
Joc de tecles (teclat) tocades amb els peus o part d’un instrument on hi ha aquestes tecles disposades en sèrie.
El pedaler té la funció de complementar les possibilitats musicals d’un instrument que disposi ja d’un o més teclats manuals i està especialment vinculat a la història de l’orgue En els exemplars més antics conservats pot consistir en una limitada sèrie de llistons de fusta que sobresurten de la part frontal de l’orgue, que accionava un joc de bordons greus pedal Durant els segles XVI i XVII anaren apareixent pedalers més complets, que permetien tocar-hi una melodia com a cantus firmus , una de les seves principals aplicacions musicals Fins al segle XVIII acostumaven a tenir tecles molt…
Antonín Dvorák
Música
Compositor txec.
Vida Juntament amb Bedrich Smetana i Leoš Janácek, fou un dels principals compositors nacionalistes txecs i el qui desenvolupà un idioma més obert al gran repertori occidental El jove Antonín aprengué música a l’escola de la seva ciutat natal, fins que a l’edat de dotze anys abandonà l’escola per començar a aprendre l’ofici de carnisser Un any després deixà Nelahozeves per establir-se a Zlonice, on tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura germànica L’organista Antonin Liehmann li ensenyà alemany i continuà la seva formació musical, fentli conèixer bàsicament el violí, la viola…
música de l’Àfrica musulmana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica musulmana, terme que identifica la zona de tradició panislàmica situada al nord del continent africà, aproximadament per damunt del paral·lel 10 graus latitud nord i que comprèn el desert del Sàhara i els països del Magrib més Egipte.
A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…
piano

Piano de cua
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument cordòfon de teclat, molt divulgat com a instrument domèstic, que ocupa un paper central en la vida musical.
Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…