Resultats de la cerca

Estudià amb el seu pare, François-Joseph Hérold, amb J-LAdam i ENMéhul El 1812 fou premi de Roma Dedicat principalment a l’òpera còmica, assolí un èxit sorollós amb Zampa, ou la fiancée de marbre 1831, l’obertura de la qual encara s’interpreta Assolí un nou èxit amb Le Pré-aux-Clercs 1832 També escriví ballets, música simfònica i de cambra

Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant

Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di…

Fou introduït a Europa els anys cinquanta i assolí una gran popularitat

Típica del bel canto italià i practicada des dels orígens de la monodia florentina, assolí el punt culminant al s XVIII

Debutà a Chicago el 1924 activa al Metropolitan de Nova York 1929-45, hi assolí grans èxits amb Carmen i Mignon Enregistrà diversos discs i féu alguns films de tema musical

Assolí molt d’èxit a París, on sovint interpretà a duo amb F Sors A part uns Estudios 1820, publicà un mètode de guitarra 1825 reeditat diverses vegades i traduït al francès

Autor de cançons, assolí una gran fama amb l’opereta Méfie-toi de Pharaon 1872 i, sobretot, amb Les cloches de Corneville 1877, que hom representa habitualment i ha estat sovint enregistrada en discs

Amb el seu germà Jimmy 1904-57, clarinetista i també director d’orquestra, ha estat un dels millors exponents del jazz blanc de l’època swing El 1935 fundà una orquestra que assolí èxits remarcables

Autor de sarsueles, com La mayorala, La hechicera en Palacio, La Giralda, etc, assolí fama internacional amb les cançons Valencia, El relicario i, sobretot, La violetera , emprada per Chaplin en la pellícula City Lights 1930