Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de J.L.A. Duprato. Guanyà el primer premi de solfeig el 1867 i el segon premi de piano el 1868. Les seves primeres composicions foren peces per a piano, arranjaments i cançons per als cafès concert de París. Una d’aquestes cançons, Le régiment de Sambre-et-Meuse, esdevingué una de les marxes militars més populars de França.
A partir d’aleshores es dedicà a la composició d’operetes. Aconseguí una gran fama amb l’opereta Méfie-toi de Pharaon (1872) i després un èxit extraordinari amb Les cloches de Corneville (1887), que ha estat sovint enregistrada en discs. També destaquen obres com Rip van Winkle (1882), Surcouf (1887) o Panurge (1895) que el convertiren en un dels autors francesos més importants d’aquest gènere, juntament amb Jacques Offenbach, Edmond Audran, Florimond Hervé i André Messager.