Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
orgue
A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen…
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor alemany.
A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…