Resultats de la cerca

Entrà a Els Setze Jutges el 1964 i publicà el primer single Els esnobs Amb Recital Guillermina Motta 1965, Gran Premi del Disc Català es professionalitzà Ha conreat tant una línia intimista, amb discs com Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre texts de JCarner, i Una bruixa com les altres 1981, amb cançons traduïdes de cantants franceses, com, també, a partir de Guillermina Show 1967, la cançó d’estil més frívol o irònic Remena nena 1970, Tango 1972, Vota Motta 1977, Les Guillermines del Rei Salomó 1981 i Lluny de Malibú 1987 El 1994, després d’un llarg parèntesi,…

A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa  La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…

El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el país de las…

Amb una sòlida formació musical començà, cap al 1950, interpretant cançons de Brassens, Brel i altres L’any 1964 marcà l’inici del reconeixement de la seva pròpia obra, que a partir del 1966 gaudí de difusió mundial El seu estil és poètic, elegant i musicalment refinat

Professora d’arpa al conservatori de Ginebra És autora de peces per a arpa i algunes obres didàctiques, com Méthode d’exercices pour la harpe , que ha estat molt difosa

Condeixebla de GAuric, AHonegger i DMilhaud, formà part del Grup dels Sis i rebé els consells artístics de Maurice Ravel És autora d’obres instrumentals i de cançons Collaborà en el ballet collectiu Les Mariés de la tour Eiffel 1921 i compongué els ballets Marchands d’oiseaux 1923 i Parisiana 1955

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Estudià amb Manuel Palau, amb el qual collaborà en els treballs de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, del CSIC, recollint des dels anys cinquanta la música tradicional de les comarques valencianes Transcriví obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València Autora, entre altres obres, de  Llevantines , per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal , per a soprano i cor mixt Amb Fermí Pardo recopilà la música del Rosario de la Aurora a la província de València inèdit

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la violinista Josefina Salvador , rebé les seves primeres lliçons de piano de la seva tia, quan tenia sis anys Continuà la seva formació al Conservatori de Castelló i acabà la carrera a divuit anys al Conservatori de València En ambdós centres tingué com a mestre d’harmonia, composició i orquestració Vicent Asencio , amb qui es casà el 1943 Pianista reconeguda, fou professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València 1974-89 Excellí especialment com a compositora, amb una obra abundant en la qual destaquen les…

El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…