Resultats de la cerca

Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols

La seva obra, de la qual es conserva un centenar de poesies, ha restat fragmentada en uns trenta manuscrits Una part de les seves composicions són d’atribució incerta, unes deu poden ser reconstruïdes gairebé del tot i, d’algunes, se’n conserva també la melodia que les acompanyava en notacions diverses Només de la intitulada Palästinalied 'Cançó de Palestina' en resten íntegres tant el text com la melodia La biografia de Walther von der Vogelweide és plena de buits i, en molts aspectes, objecte de conjectures a partir de l’obra, de marcat accent personal Esmentat per diversos personatges de l…

Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912 Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus , la Misa pastoril , concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses composicions de tipus devocional…

Quan la seva família emigrà, es quedà al capdavant de l’empresa familiar de Seesen, però el 1859 n’establí una altra de més important a Brunsvic amb el seu soci, Friedrich Grotrian Després de la mort dels seus germans, es traslladà a Nova York per fer-se càrrec de la casa Steinway i vengué la de Brunsvic, ciutat on, tanmateix, tornà al final de la seva vida La seva formació científica, que comprenia coneixements exhaustius de les lleis acústiques, li permeté completar la gran revolució tecnològica de Steinway i crear el prototip del piano modern

Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Compongué una sarsuela en tres actes La flor de la Immortalitat , obres religioses i alguns treballs teòrics

Fou alumne de Karl Wolleitner piano i d’Alois Forer orgue a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor 1972-98 Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra 1955, Innsbruck 1958 i Viena 1963 i 1965 donaren ressonància internacional a les seves interpretacions L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena 1963-2010, que dirigia Nikolaus Harnoncourt,…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los músicos de la…