Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
ball de bastons
Música
Cadascun dels diversos balls tradicionals que es fan a moltíssimes localitats dels Països Catalans i que tenen en comú la percussió dels bastons que porten els balladors.
En general, es tracta d’un seguit de danses interpretades per un flabiol i ballades per un grup de vuit bastoners amb un bastó curt a cada mà i cascavells a les cames Els vestits mantenen una fixació ritual, i els dansaires surten als carrers en festes assenyalades o per les caramelles de Pasqua Tenen punts de contacte amb diversos balls de bastons i d’espases d’arreu d’Europa
cascavell

Joc de cascavells
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també picarol, consistent en una cavitat esfèrica buida, amb una o més obertures, que una boleta o bocí de ferro (o altre material) de lliure moviment a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació, principalment en el món…
galop
Música
Dansa de tempo ràpid i metre binari simple que habitualment constava d’una introducció curta i una coda.
D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’…
Francesc de Paula Bové i Trius
Música
Mestre de capella i compositor.
Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès Folklore dels balls, danses i comparses populars 1926
música lleugera
Música
Nom que hom aplica a la música de mer entreteniment, basada en ritmes de ball o en arranjaments de temes populars o clàssics, generalment per a conjunts petits.
La proliferació dels mitjans de reproducció sonora, al s XX, ha donat una gran difusió a aquest tipus de música, emprada molt sovint com a element d’ambientació cafès, restaurants, llocs de treball o de diversió balls, festes, platges, etc
Jerry Lee Lewis

Jerry Lee Lewis
Música
Pianista i cantant nord-americà, conegut també pel sobrenom de The Killer.
Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta…
petxina de pelegrí

Petxina de pelegrí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat És format per dues valves de petxines amb cavitat, de les anomenades ’de pelegrí’ Pecten jacobaeus El so es produeix en fregar rítmicament, l’una contra l’altra, les dues petxines per la part exterior estriada S’utilitza, bàsicament, juntament amb altres instruments, en l’acompanyament rítmic de balls i danses
polca
Música
Dansa, apareguda a Bohèmia cap al 1830.
De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana
rascador

Rascador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta de dues fustes de llargada i gruix indeterminats, amb solcs ben marcats en dues terceres parts d’una de llurs cares -la part restant, rebaixada, serveix d’agafador-, el so del qual es produeix en rascar l’una amb l’altra les parts solcades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Sovint, a la part externa o oposada a la dels solcs, hi ha clavats alguns parells de sonalles o xapes d’ampolla amb les quals s’obté una sonoritat metàllica per sacseig mentre la fusta és rascada De construcció domèstica, s’utilitza per a acompanyar cançons o balls en grups instrumentals de música popular o rondalla
périgourdine
Música
Dansa i cançó popular francesa, de tempo viu, escrita usualment en compàs de 3/8 o 6/8.
El terme prové del mot occità perigordina o perigordiana , en referència al Périgord, comarca nord-oriental d’Aquitània, Occitània, d’on procedeix la dansa Presenta semblances amb el passepied Al segle XVIII, era utilitzada com a dansa de cloenda en els balls En la tercera escena del primer acte de Rigoletto , de G Verdi, es troba l’exemple més famós d’aquesta dansa en la música culta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina