Resultats de la cerca

És considerat un dels grans representants de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Ernö Dohnányi i Leó Weiner El 1947 s’establí a Suïssa, on fou deixeble de Dinu Lipatti al Conservatori de Ginebra L’any 1948 guanyà el primer premi de piano en el Concurs Internacional de Ginebra Aleshores començà la seva carrera pianística internacional, amb concerts a Europa, Austràlia, Àsia, Àfrica i Amèrica Establert als Estats Units el 1965, fou nomenat professor de la Universitat de Washington 1965-80 i 1985- 2001, a Seattle, des d’on dugué a terme una…

Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…

Com a compositor fou influït a l’inici per la tècnica de Brahms i l’escriptura instrumental lisztiana, però en el desplegament de la seva personalitat el paper decisiu correspongué al coneixement pregon de la música folklòrica Creà les bases de la pròpia visió musical recollint gran quantitat de melodies folklòriques hongareses, eslovaques, romaneses i turques, que transcriví minuciosament i analitzà d’una manera penetrant En afrontar els problemes plantejats per la música del s XX, l’anàlisi folklòrica l’ajudà a bastir construccions sòlides en el camp tonal i en el formal Féu un ús lliure…

És un dels representants més genuïns de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià piano amb Béla Bartók i composició amb Zoltán Kodály El 1930 debutà a Budapest i set anys més tard ho feu al Wigmore Hall de Londres El 1939 oferí la seva primera actuació als Estats Units i s’establí a Nova York L’any 1946 estrenà el Concert número 3 , de Béla Bartók, amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció d’Eugene Ormandy En 1965-67 enregistrà la integral de l’obra per a piano de Béla Bartók, amb la qual aconseguí el Grand Prix du Disque del 1967 Aquest mateix any enregistrà l’obra pianística…

Estudià primer amb el seu pare, J Novácek, i després amb J Dont a Viena 1880-83 i amb H Schradieck i A Brodsky al Conservatori de Leipzig, on guanyà el Premi Mendelssohn el 1885 Fou membre de l’Orquestra de la Gewandhaus i del Quartet Brodsky, a l’inici com a violí segon i més tard com a viola Posteriorment emigrà als Estats Units, on fou membre de l’Orquestra Simfònica de Boston 1891 i primer viola a la Damrosch Orchestra de Nova York 1892-93 També fou integrant del nou Quartet Brodsky El 1899 els seus problemes cardíacs l’obligaren a deixar la interpretació i es dedicà a compondre La seva…

Es formà amb Jenö Hubay violí i Zoltan Kodály composició a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Durant la dècada dels anys vint començà la seva carrera internacional L’any 1928 fixà la residència a Bèlgica Entre el 1925 i el 1938 tocà sovint al costat del seu amic Béla Bartók, de qui estrenà algunes obres Fundà el Quartet Gertler, que estigué actiu entre el 1931 i el 1951 Fou nomenat professor del Conservatori de Brusselles 1940 i, posteriorment, de la Hochschule de Hannover L’any 1967 fou guardonat amb el Grand Prix du Disque per l’enregistrament de l’obra completa per a violí de…

Dedicada de bon principi a l’escena, més tard esdevingué un gènere instrumental Bach, Schumann, Strauss, Béla Bartók, etc

Alguns compositors del segle XVIII, com Bach o Krebs, l’inclogueren ocasionalment a la suite Posteriorment Max Reger i Béla Bartók, entre d’altres, l’usaren com a títol per a peces instrumentals independents, habitualment per a piano

Les bagatelles més coneguges són les de Beethoven, en tres reculls opus 33, 119 i 126 i d’entre les actuals, les Sis Bagatelles , opus 9, d’Anton von Webern, i les Cinq Bagatelles , de Georges Auric Una forma de bagatella són les Noveletten , inaugurada pels romàntics Robert Schumann i conservada pels moderns Béla Bart'ok, Francis Poulene

Aparegué en la polifonia del segle XV, i al segle XVIII fou freqüent el duo de cambra Introduït en l’òpera, alternà amb l’ària el Romanticisme feu habitual el duo d’amor, sovint per a tenor i soprano Tristany i Isolda , de Wagner La Bohème , de Puccini En música de cambra destaquen els duos per a violins de Béla Bartók