Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
boca
Música
Obertura dels instruments aeròfons de la família de les flautes per on entra l’aire en el tub.
La boca bisellada correspon a la flauta dolça i instruments semblants flabiol, tubs d’orgue, mentre que la boca lateral és pròpia de la flauta travessera
boca
Música
Obertura acústica practicada a les taules de ressonància d’alguns instruments de corda, especialment els de corda pinçada com ara guitarres, llaüts o violes de mà, entre d’altres.
La seva funció és comunicar l’aire exterior a la caixa de ressonància amb el que hi ha a l’interior, i facilitar la vibració i l’acoblament acústic d’ambdós espais
boca
Música
Obertura que tenen a la taula harmònica els instruments cordòfons de la família dels llaüts.
boca closa
Música
Forma de cantar amb la boca tancada, cosa que fa que el so surti pel nas després d’aprofitar l’efecte ressonant dels sins nasals.
En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment deLa flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li laboca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar …
boca closa
Música
Forma de cantar, generalment en la música coral, consistent a emetre el so amb la boca closa, sense articulació de cap text, per mitjà de la qual hom obté de les veus humanes una sonoritat murmuriosa i una funció instrumental destinada a parts d’acompanyament o, menys sovint, a l’execució de melodies.
El seu ús aconseguí un èxti notable a partir de mitjan s XIX
joc de boca
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) formats per tub de bisell -tubs que tenen un bisell en la boca-.
Els jocs deboca, anomenats també jocs labials, formen juntament amb els jocs de llengüeta llengüeteria les dues categories principals de classificació dels jocs de l’orgue Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc
jocs de boca
Música
Sèrie de tubs de l’orgue en què el so és produït d’una manera semblant a la flauta dolça, distints dels tubs de llengüeta.
Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc
guimbarda
Guimbarda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument idiòfon.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per un marc de ferro, en forma oval o de lira, al qual se subjecta una làmina d’acer acabada en un extrem corbat o en angle, collocada parallelament a les dues branques de la lira i fixada a la part oposada a la seva obertura Per a fer sonar la guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d’harmònics S’han construït guimbardes amb altres materials, com fusta o canya de bambú Aquestes últimes,…
arc musical
Arc musical de boca, un dels cordòfons més primitius, procedent de Guinea Equatorial
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument format bàsicament per un arc o vara flexible de fusta als extrems del qual hom fixa una corda.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple cítara de vara Utilitzat per l’home des de temps remots, és conegut a Àfrica, Amèrica i Àsia Algunes tribus africanes s’han servit de l’arc indistintament per a la caça i la música, circumstància que, en alguns sectors, ha portat a considerar-lo com el primer instrument de corda utilitzat per l’home Els tipus d’arc musical més coneguts són l’arc a terra, l’arc de boca i l’arc de carbassa El primer consta d’una tija clavada a terra i una corda fixada per un extrem a la tija i per l’altre a una membrana o planxa, sovint d’…
barratge
Barratge i boca de guitarra espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de peces allargades de fusta encolades a la cara interior de la taula harmònica d’alguns instruments de corda.
La seva funció pot ser doble, ja sigui purament estructural, de reforç per a contrarestar la pressió dels ponts i la tensió de les cordes, o bé com a elements transmissors de les vibracions, convertint-se en estructures responsables de la qualitat del so