Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb acords produïts…

És format per un giradiscos, un braç fonocaptor i una càpsula fonocaptora La càpsula transforma els senyals mecànics o moviments de la punta lectora en senyals elèctrics El braç sosté en un dels extrems la càpsula fonocaptora i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci per sobre del disc El tocadiscos pot girar a diferents velocitats segons el disc Si aquest és de 30 cm de diàmetre, la velocitat és de 33 1/3 revolucions per minut, mentre que si és de 17 cm gira a 45 revolucions per minut Les característiques pròpies del tocadiscos modern són la uniformitat…

Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que…

Es toca, subjectat sota el braç, amb una baqueta corbada mentre s’exerceix més o menys pressió sobre les cordes per ajustar l’afinació 

La seva organització en nivells jeràrquics origina el sistema mètric metre També s’aplica a cadascun dels moviments -generalment del braç o la mà- amb els quals hom expressa físicament aquestes pulsacions

D’un segon forat penja un altre tub grall o xeremia, amb forats que permeten de fer la melodia Del tercer forat surten un nombre variable d’altres tubs bordó actualment el bordó més greu és el que produeix un so únic i continu que serveix d’acompanyament Aquest bordó és afinat a l’octava inferior de la gralla o xeremia amb els forats tapats, i a la quinzena amb els forats oberts La sortida de l’aire i, doncs, del so és aconseguida bo i fent pressió amb el braç damunt el bot la intensitat del so varia segons la pressió del braç En alguns tipus de cornamusa, com la…

En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Generalment fet de terra cuita, pintada o esmaltada, també n’hi ha exemplars de fusta i de metall El músic acostuma a collocar l’instrument en posició horitzontal sota el braç o bé sobre la cuixa, i el percut amb totes dues mans els dits de la mà dreta actuen sobre el centre de la membrana, i els de la mà esquerra, sobre les vores És molt popular als països àrabs

En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris

L’aire insuflat per l’intèrpret a través del bufador és forçat a sortir pels tubs melòdics i bordons -atès que entre el bufador i el sac hi ha una vàlvula que impedeix el seu retrocés- tot posant en vibració les llengüetes corresponents La pressió de l’aire es regula en prémer el sac des de l’exterior amb un braç o tots dos braços, tècnica que possibilita el control de l’afinació, l’atac i el final de les notes La reserva d’aire en alguns instruments permet tocar una estona sense necessitat de tornar a bufar