Resultats de la cerca

Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català — Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35—, una que imita el gascó — E la don don, Verges Maria núm 45— i dues escrites en portuguès — Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm 54— Totes les peces es presenten com a…

Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de Falcone Raval tornà a proposar d…

Arribà a l’Argentina l’any 1947 Rebé encàrrecs de diverses institucions argentines Orquestra Filharmònica i Fundación del Teatro Colón i del Conservatori Juan José Castro Algunes de les obres encarregades foren estrenades al Teatro Colón i en festivals internacionals Fou president de l’Asociación de Compositores Unidos de la Argentina 1986-1998 Guanyà el Gran Premio de la Comisión de Música Sinfónica y de Cámara de la Sociedad Argentina de Autores y Compositores SADAIC 1989 i el Premio Nacional 1998, entre d’altres Algunes de les seves obres més destacades són Autos , per a flauta i piano,…

Rebé la primera formació musical del seu pare, el pianista i compositor Achile Longo El 1878 començà a estudiar amb P Serrato composició i B Cesti piano al Conservatori de Nàpols, on fou professor a partir del 1897 L’any 1891 fundà el Circolo Musicale D Scarlatti, i el 1914, la revista "L’arte pianistica" després "Vita musicale italiana" El 1906 publicà per a l’editorial Ricordi la primera edició completa de les sonates per a clavicèmbal de Domenico Scarlatti Ordenades arbitràriament en suites segons relacions tonals, la seva catalogació indicada amb una L en les edicions actuals fou superada…

Vida Es dedicà a la música gràcies als elogis que l’arxiver del Conservatori de Nàpols, Francesco Florimo, realitzà al pare de Cilea quan aquest tenia només nou anys Ingressà al Conservatori de Nàpols el 1881, on estudià piano amb B Cesi, i contrapunt i composició amb P Serrao La primera òpera que compongué, Gina , animà l’editor Sonzogno a oferir-li un contracte La tilda , una òpera d’estil verista, estrenada el 1892, no feu gaire efecte en el públic l’estil de Cilea fou sempre complex, allunyat dels patrons puccinians de melodies clares A manca de grans èxits lírics, hagué de dedicar-se a…

Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…

Estudià primer amb el seu pare, Francesco Scaramuzza, i posteriorment i fins el 1906 ho feu amb Florestano Rossomando, N d’Arienzo i G Martucci a Nàpols El 1907 es traslladà a Buenos Aires, on inicià la seva carrera concertística Aviat, però, l’abandonà per dedicar-se a l’ensenyament Es convertí en un dels professors de piano de la seva generació més importants de l’Amèrica del Sud Entre els nombrosos deixebles que tingué destaquen Martha Argerich i Bruno-Leonardo Gelber

Estudià a Nàpols Autor de nombroses peces per a piano, orquestra, corda, etc, i de les òperes L’Arlesiana 1897, basada en l’obra de Daudet, i Adriana Lecouvreur , estrenada a Milà el 1902 Barcelona 1903, obres inscrites dins el moviment verista

Es formà al Conservatori de Nàpols, on fou company d’estudis de V Bellini i on uns quants anys més tard exercí de professor de cant El 1826 fou nomenat arxiver i bibliotecari d’aquesta institució, tasca en la qual destacà notablement gràcies a la seva política d’adquisicions, que permeté ampliar el fons de la biblioteca Posteriorment s’orientà cap a l’estudi de la història, amb un especial interès per la preservació i exaltació de la tradició musical napolitana Publicà alguns llibres, però mai no destacà com a historiador, ja que la seva obra, basada en fonts que provenen de llegendes i no…

Estigué al servei de les corts valencianes del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, i del de Gandia, Carles de Borja Compongué La Trulla , ensalada a quatre veus, d’uns 300 versos, en català, portuguès, basc, gascó i castellà, sobre l’adoració dels pastors a Betlem L’obra fou inclosa en l’edició de Las ensaladas de Flecha Praga 1581 És autor també del refrany català del Cant de la Sibilla , d’un Credo , de motets i villancicos , conservats a la collegiata de Gandia, i collaborà en el Cançoner del duc de Calàbria