Resultats de la cerca

Segons el tipus, hom el fa sonar directament, colpint les campanes amb martell a les mans, o bé per mitjà d’un teclat i a vegades també d’uns pedals amb transmissió mecànica o elèctrica als martells o als batalls, o bé, encara, automàticament, sigui utilitzant el mecanisme d’un cilindre giratori, dit tambor , amb puntes que fan moure uns filferros i que poden ésser canviades de forat segons la peça musical escollida, sigui emprant un sistema electromagnètic Probablement d’origen xinès, el carilló es difongué i evolucionà a Europa sobretot als Països Baixos des de l’edat mitjana, i tingué l’…

N'han estat composts des del s XVII, sobretot per a clavecí i per a orgue

Se n’han compost des del segle XVII, sobretot per a clavicèmbal i per a orgue

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Les campanes solen estar installades en un campanar o en un bastidor, i per bé que es puguin fer sonar directament, colpint-les amb martells a les mans, el més comú és servir-se d’un teclat, manual o bé amb pedal de transmissió mecànica o elèctrica Poden utilitzar-se també mecanismes automàtics El teclat més conegut és el de bastons, amb les tecles de fusta, arrodonides, al qual sol afegir-se un pedaler per a les notes més greus Un mecanisme semblant al de transmissió en els orgues, amb cables, molles i contrapesos, connecta…

Està format per tres rengles de tubs amb combinacions diverses 2 2/3’ + 1 3/5’ + 1/2’ o 1', o bé 1 3/5’ + 1 1/3’ + 1/7', o bé 4’ + 1 3/5’ + 1', i també 4’ + 1’ + 2/5' El seu timbre pretén imitar el so de les campanes petites És propi de l’orgue del segle XIX, particularment l’italià Es toca en staccato afegint-li un bordó ample de 8’ com a base Cal no confondre’l amb el joc de campanes

Si els tubs són de la talla dels flautats, originen els jocs de címbal, ple o plens, corona, carilló, alemanya, fornitura, gran mixtura, harmonia etèria, progressió harmònica, septinona, etc, amb represes i repeticions Si els tubs són de la talla de les flautes, donen lloc al jocs de corneta, sesquiàltera, tèrcia, etc, sense repeticions ni represes Si són de llengüeta, donen lloc a la potentíssima mixtura de clarins 4', 2’2/3 i 2'

Filla d’un intèrpret de carilló, estudià cant amb C van Rennes i C van Zanten i debutà el 1921 amb un concert a la ciutat holandesa d’Assendelft El 1925 cantà al Concertgebouw d’Amsterdam Centrà la seva carrera exclusivament en el concert oratori, lied i es convertí en una intèrpret de referència de compositors com JS Bach, L van Beethoven i G Mahler Actuà amb èxit en sales de concerts de França, Holanda, Bèlgica i Anglaterra, tot i desenvolupar la seva activitat d’una manera gairebé exclusiva als Països Baixos El 1939 intervingué, a Schwetzingen, en el que fou el seu únic paper operístic la…

Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes i es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i musicals i peces dramàtiques La major part…