Resultats de la cerca

Fou creat arran de les discrepàncies entre els cantaires del Centre Català de Montevideo , les quals causaren, també, el naixement d’un altre grup, la Societat Coral Catalunya Nova Tenia la seu social al bell mig de la capital uruguaiana, a la coneguda plaça de Cagancha Cal subratllar la seva intensa activitat, no només de caràcter musical, als principals centres culturals d’aquesta ciutat Estava presidida per Alfons Prats, Josep Serrat i Vicenç Bonastre

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació…

Estudià música a la Universitat de Harvard 1919-24 i a l’Escola Normal de Música de París 1924-26, amb P Dukas i N Boulanger Les primeres obres, com ara Tres peces per a flauta, clarinet i fagot 1925, mostren l’impacte que li causaren els seus mestres, però l’obra Sonata per a flauta 1930 ja evidencia un llenguatge molt més personal i el seu domini del sistema dodecatònic En tornar de França el 1926, començà a ensenyar a Harvard, on treballà fins a la seva jubilació, el 1960 Entre els seus deixebles destaquen Elliot Carter i Leonard Bernstein La seva producció consta de vuit…

De família braman, als catorze anys abandonà els estudis per a unir-se al moviment d’emancipació de l’Índia Repudiat per la seva família, passà uns anys difícils durant els quals es guanyà la vida escrivint per a diaris i conegué els ambients de pobresa i marginació del seu país Als anys cinquanta començà a escriure obres teatrals, que causaren un fort impacte pel realisme amb què reflectí els conflictes socials, especialment la violència, la dominació de la dona i la rigidesa dels costums tradicionals Sobresurten Gidhāde ‘Els voltors’, 1961, Shantata Court Chalu Aahe ‘Silenci Té…

De família molt pobra i filla d'un violinista, de jove començà a cantar en locals públics mornas i coladeras , gèneres de cançó popular i que li valgueren un reconeixement considerable al seu país, malgrat el qual no aconseguí superar les seves dificultats econòmiques i personals A començament dels anys vuitanta anà a Lisboa, on enregistrà algunes cançons que no tingueren ressò El 1988 fou persuadida per anar a París a enregistrar el seu primer disc, La Diva aux pieds nus títol referit al seu costum de cantar descalça, amb el qual obtingué un èxit immediat que fou l’inici d’una trajectòria…

El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena a la…

Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on les seves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes harmòniques típiques del…

La ciutat tenia una bona tradició musical i artística, especialment a partir dels marcgravis Frederic Hohenzollern i Guillermina de Prússia germana de Frederic el Gran, els quals a mitjan segle XVIII construïren una bella òpera barroca de fusta -que es conserva-, obra dels germans Bibiena, i altres luxosos edificis R Wagner havia intentat bastir un teatre dedicat a la seva música a Munic, sota el patrocini de Lluís II de Baviera, però el recel dels súbdits davant la prodigalitat reial portà a l’abandó del projecte El 1871 el compositor alemany convencé les autoritats de Bayreuth de cedir-li…

Vida La seva formació s’inicià al collegi de nobles regit pels jesuïtes a València, i posteriorment estudià matemàtiques i música a la Universitat de Salamanca Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 La seva tasca docent s’inicià en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia Durant la primavera del 1767, de resultes de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes, abandonà la Península camí d’Itàlia, s’installà a Roma i se secularitzà A Roma estudià música seriosament amb Felice Masi, mestre…

Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…