D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi. Del 1933 al 1941 feu gires de concerts. Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy. Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa. A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació les seves interpretacions del repertori romàntic (Chopin, Schumann i, molt especialment, Liszt). Naturalitzat francès el 1968, un any després fundà el premi Cziffra de Versalles. El 1973 creà la Capella Reial de St. Frambourg - Fundació Cziffra per al suport a músics i artistes joves en general. Enregistrà nombrosos discs.