Resultats de la cerca

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Fundà el grup de rock  Sopa de Cabra  1986 amb Josep Thió, Joan Ninyín Cardona, Francesc Cuco Lisicic i Josep Bosch Durant els seus 15 anys d’activitat, Sopa de Cabra fou un dels grups catalans de rock que dugué a terme més actuacions i enregistrà més discs Dels 10 discs gravats destaquen Sopa de Cabra 1989, Ben endins 1991, Sss 1996, Nou 1998 i Plou i fa sol 2001 També feu un disc en castellà, Mundo infierno Després de la dissolució del grup 2001, Quintana cantà amb els grups Astun Kiki, L’Àngel Boi Doble Zero, enregistrà dos discs amb Jordi Batiste versionant en català cançons de Bob Dylan…

Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions musicals per al…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…

D’origen hebreu, era al començament una petició d’auxili 'Ajudeu-nos a obtenir la victòria', salm 118, 25 Convertida en una aclamació messiànica i unida al versicle següent 'Beneït el qui ve en nom del Senyor', es cantava durant la processó amb rams en ocasió de la festa dels Tabernacles Fou en aquesta festa que Jesús fou aclamat en entrar a Jerusalem, fet que recorda el cant de l’hosanna en la processó del diumenge de Rams La litúrgia eucarística l’associa també al cant del sanctus , talment que queden unides en un sol cant la litúrgia angèlica del cel i la litúrgia messiànica…

El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se suplica el Fill, el…

Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a…

Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Londres amb M Curcio Pianista altament considerat per la crítica i el públic, ha treballat sota la batuta de noms com Lawrence Foster, Christopher Hogwood, Franz-Paul Decker, Josep Pons i Edmon Colomer, entre d’altres Parallelament a la seva dilatada trajectòria com a intèrpret, ha compost obres bàsicament per al món del musical, el cinema i la televisió Una particular i altament sensible lectura del Romanticisme juntament amb una gran capacitat en el disseny melòdic li han valgut l’apreci del públic N…

El 1655 entrà al cor de la capella electoral de Dresden sota la direcció de H Schütz i més tard prosseguí la seva educació musical a Leipzig amb S Knüpfer Aquest, que el considerava un excellent clavicembalista, el recomanà i, finalment, Schelle el substituí com a kantor a l’església de Sant Tomàs La seva producció musical és exclusivament sacra Compongué gran quantitat de cantates amb text en alemany i contribuí notablement a l’establiment de la cantata evangèlica com a forma independent Amb les seves obres afavorí la difusió de les diferents menes de cantates corals a l’ús, com la bàsica,…