Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
tabla
Tabla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular d’una sola membrana Consta d’un parell de tambors, independents i complementaris, anomenats tabla i bāhyā , diferents en la forma, sonoritat i manera de ser tocats El tabla és cilíndric o lleugerament cònic, de fusta, amb la membrana tensada amb una tira de cuir en ziga-zaga amb l’ajut d’uns petits cilindres de fusta massissa situats entre el cuir i el cos de l’instrument Es toca amb la mà dreta El bāhyā , de cos de forma hemisfèrica, és de coure o, en algun cas, de terra cuita i es toca amb la mà esquerra
Ellen Gulbranson
Música
Soprano sueca.
Estudià cant a París, on fou deixebla de M Marchesi Començà la seva carrera com a mezzosoprano, però decidí ampliar la seva formació i estudià el repertori de soprano Després d’haver interpretat papers com els d’Ortrud Lohengrin , aviat es destacà en els de soprano dramàtica, com el de Brunilde La valquíria , que representà amb gran èxit a Bayreuth el 1896 Fins el 1914 aparegué ininterrompudament al teatre d’aquesta ciutat alemanya amb els grans papers wagnerians, especialment el de Kundry Parsifal i Brunilde, personatge que també interpretà al Covent Garden de Londres 1900, on obtingué…
cilindre
Música
En alguns instruments de vent-metall, mecanisme que permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària del tub sonor i modificar-ne el so fonamental.
És un tipus de vàlvula rotatòria que gira damunt el seu eix dins un revestiment cilíndric comandada per un sistema de lleves o claus Normalment, el sistema bàsic de cilindres n’inclou tres, disposats de tal manera que l’ús de la primera clau -la més propera a l’intèrpret- abaixi l’altura del so un to, la segona mig to i la tercera un to i mig Poden combinar-se i accionar-se’n dues o tres alhora per tal d’aconseguir llargàries del tub que permetin fer sons encara més greus La invenció del cilindre, patentat a Viena el 1832, sa J Riedl S’aplica a diversos instruments de metall,…
Francesc Mateu i Nicolau
Francesc Mateu i Nicolau
© Fototeca.cat
Música
Baix.
Estudià amb Ignasi Muntaner i Joan Goula Aquest, empresari del Teatre Principal de Palma, el féu debutar, el 1869, amb Linda di Chamounix , de Donizetti Des del 1871, amb el nom artístic de Francesc Uetam , actuà sovint als Països Catalans Alacant, València, Barcelona, on es presentà al Teatre Principal, el 1872, i al Liceu, el 1874 El 1877, en debutar al Teatre Imperial de Peterburg, inicià una brillant carrera internacional actuà a Lisboa 1878, Madrid 1880, on cantà molts anys, Florència 1889 i Roma 1889-90 El seu repertori incloïa òperes de Gounod, Meyerbeer, Rossini, Donizetti, Bellini,…
trombó
Trombó
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, cos incurvat i secció cònica en la part corresponent al pavelló i cilíndrica en la resta.
És accionat per una colissa o per pistons El trombó de colissa data de la meitat del segle XV, i el de pistons fou construït per primera vegada cap al 1825 amb cilindres El model actual que hom empra en l’orquestra simfònica és la modalitat tenor del trombó en si bemoll Els altres membres d’aquesta família són el piccolo , a l’octava superior del tenor el soprano, a la quinta del tenor el contralt, a la tercera menor ascendent respecte al tenor el baix, a la tercera menor descendent respecte al tenor i el tenor baix, que té un pistó que abaixa la nota fonamental d’una quarta…
corró

Corró
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En diversos instruments de so programat, com per exemple les capses de música o els carillons mecànics, cilindre de fusta o de metall (generalment llautó), proveït de pues metàl·liques, ponts o grapes, que gira sobre el seu eix i que serveix per a emmagatzemar la informació necessària per a poder reproduir automàticament un fragment de música qualsevol.
En instruments semblants a la capsa de música, les pues del corró pincen les llengüetes metàlliques que formen la pinta En d’altres, comanden les palanques o lleves que accionen els percussors que fan sonar diversos tipus d’idiòfons, membranòfons o cordòfons, o obren les vàlvules que permeten el pas de l’aire d’un sistema pneumàtic fins a diversos tubs d’orgue El fragment musical acaba, normalment, quan el corró ha fet una volta completa En alguns instruments, però, un sistema de cargol sense fi permet ampliar les possibilitats fins a dotze voltes per peça El sistema de corró s’empra també…
xilòfon
Xilòfon
© Fototeca
Música
Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).
Originari de l’Extrem Orient, és molt difós des de la Melanèsia fins a l’Àfrica, les Antilles i l’Amèrica Central i del Sud En les formes més arcaiques Madagascar, Nova Bretanya les fustes són sostingudes entre les cames del sonador en les altres van fixades a suports de fusta Àfrica, Extrem Orient o lligades a dues cordes Indonèsia Les formes modernes, incorporades a l’orquestra ~1875, són constituïdes per una sèrie de cilindres de fusta de diversa entonació, enfilats en els seus extrems amb un cordó i separats per nusos, o bé alineats sobre un suport fix, que hom colpeix amb…
Johann Nepomuk Mälzel
Música
Constructor i inventor d’instruments alemany.
Fill d’un orguener, el 1792 s’installà a Viena amb el seu germà Leonhard i es guanyaren la vida com a professors de música i constructors d’instruments automàtics Johann Nepomuk es feu més cèlebre a causa de la invenció del panharmonicon , instrument automàtic que incloïa flautes, trompetes, percussió, clarinets, violins i violoncels El mecanisme es basava en uns pesos que actuaven sobre uns cilindres El presentà a Viena el 1804 i aviat l’invent fou conegut més enllà de les fronteres austríaques El 1808 fou nomenat mecànic de la cort imperial Mälzel, però, passà a la posteritat…
Raoul Pugno
Música
Pianista, pedagog i compositor francès.
Nen prodigi, debutà com a concertista a sis anys La intervenció del príncep Poniatowski, conegut mecenes musical, feu possible el seu ingrés a l’Escola de Música Religiosa Niedermeyer de París En 1866-69 estudià al Conservatori de París, on guanyà successivament els primers premis de piano, harmonia, solfeig i orgue Entre el 1871 i el 1892 fou organista i mestre de capella de l’església parisenca de Sant Eugeni També fou director del Théâtre Ventadours i professor d’harmonia 1892-96 i de piano 1896-1901 al conservatori de la capital francesa Aconseguí un gran prestigi com a solista i feu duo…
Francesc Mateu i Nicolau
Música
Baix mallorquí.
Vida Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant Aconsellat pel mestre C de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I Muntaner Posteriorment J Goula l’instruí en les tècniques de vocalització L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix , de G Donizetti Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita , Gli Ugonoti , Don Pasquale i Semiramide Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a CA Casella L’any 1871 E Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam Mateu al revés El 1872 actuà…