Resultats de la cerca

En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…

Fou un dels personatges més importants de la pintura abstracta El 1871 la seva família s’installà a Odessa i fou allí on el jove Kandinsky estudià piano i violoncel, i també s’introduí en el món de la pintura, tot esdevenint un pintor aficionat El 1893 es doctorà en dret i economia a la Universitat de Moscou, però llavors decidí deixar de banda la carrera per a la qual s’havia estat formant i s’installà a Munic per esdevenir pintor Allí estudià a l’escola privada de pintura dirigida per Anton Azbé i a l’Acadèmia de Munic El 1911, juntament amb el pintor alemany Franz Marc, creà el grup d’…

Coneguda així mateix amb els noms de zamacueca , marinera i zamba , sol ser cantada amb l’acompanyament de guitarra, arpa o, actualment, acordió Mentre ballen, l’home i la dona agiten petits mocadors de colors amb la mà dreta tot imitant el joc de la conquesta amorosa

Juntament amb el ritme i l’harmonia constitueix un dels elements essencials de la música tradicional occidental a partir del s XVI Per extensió, hom denomina melodia de colors de timbre una successió d’una mateixa nota en la qual varia únicament el timbre die Klangfarbenmelodie fou ideada per ASchönberg

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps

Sovint la forma és el resultat d’una determinada elecció entre diverses possibles ofertes del compositor ordre de determinats formants, o trajectòries a escollir entre les proposades per diferents colors, etc Aquest deixa a l’intèrpret un marge suficient de llibertat, segons un estudi previ de càlcul de probabilitats, de manera que és ell finalment qui acaba l’obra i acompleix el procés creador deixat obert de manera deliberada Encara que no s’ha arribat a una notació moderna unívoca i universal, les partitures —de vegades força enigmàtiques— són, a vegades, d’una gran bellesa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa D’origen afrocubà, són molt utilitzats en la música de dansa llatinoamericana, i també gaudeixen d’una forta implantació entre els grups de música moderna i de rock Els tambors, de diferent diàmetre i afinació, formen un sol instrument, amb un nexe que uneix els dos cossos per tal que l’instrumentista pugui subjectar-los més fàcilment, generalment entre els genolls o els peus El cos de l’instrument acostuma a ser de llistons de fusta de colors contrastats, sovint d’om i arç La membrana, que actualment…

Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins…

Els seus inicis professionals daten de la meitat de la dècada dels setanta, al costat del grup de jazz-rock progressiu Música Urbana Pioner del flamenc fusió, la seva carrera va associada als noms dels grans del jazz i del flamenc internacional, com Chick Corea, Quincy Jones, Miles Davis i Paco de Lucía El 1994 rebé el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya en la categoria de jazz Els seus tres discs en solitari — Carles Benavent 1983, Agüita que corre 1995 i Aïgua 2001— s’afegeixen a una llarga llista d’altres fets en collaboració, entre els quals destaquen Calle Real 1983…

S'introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui collaborà en diversos concerts Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua 1991, el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els…