Resultats de la cerca

L’ús de martellets recoberts de feltre que percudien les cordes de l’instrument, combinant amb el dels apagadors , permetia aquesta gradació d’intensitat sonora, impossible amb els instruments de tecla d’aleshores Avui hom indica amb aquest nom els pianos del segle XVIII

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Des del 1911 ensenyà composició a Stuttgart A partir de l’any 1921, les seves activitats se centraren a la Musikhochschule de Munic Assolí un estil individual combinant el domini contrapuntístic de Reger amb ldels romàntics tardans i una destacable presència de músiques populars desenvolupà una nova forma l’oratori folk Fou un miniaturista excellent, com ho demostren les seves cançons i peces per a piano En música, anà més enllà del que havia fet Reger, però sense gaires inquietuds progressistes Escriví òperes, misses i obres de cambra i d’orquestra L’any 1949 es fundà la Joseph…

El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de…

Desenvolupat l’any 2000 a Berna, Suïssa, per Felix Rohner i Sabina Schärer, i presentat a la Fira de Música de Frankfurt el 2001 Amb un so semblant al d’una marimba, metàllic i harmònic, l’hang es compon de dos hemisferis de metall soldats entre si, que li confereixen una aparença semblant a la representació habitual d’un ovni Un dels hemisferis conté vuit tons musicals, en forma de cercles, situats al voltant d’un cercle central més gran L’altra banda té un forat al centre per a la ressonància del so Es pot tocar amb la punta dels dits, els pulgars o amb la palma de la mà, o bé …

Es tracta d’un ball de parelles que en la seva forma actual sembla que és una derivació de la jota , bé que de moviment més suau i moderat Posseeix un metre ternari, i el cant -en forma de corrandes- apareix alternat amb la part instrumental Segons les zones, s’acompanya amb la tradicional formació constituïda per xeremies cornamusa, flabiol i tamborí, o bé amb altres instruments com el violí, el guitarrón , la guitarra, la bandúrria, el triangle i les castanyoles Les mateixes es ballen en sèries de dotze -per això s’utilitza sempre el nom en plural- tot combinant-se amb copeos…

Tot i que en ocasions consistí únicament en música instrumental intermedio non apparente , el tipus més popular fou una escenificació de temes pastorals o mitològics a càrrec d’actors, cantants i ballarins intermedio apparente Sorgí al final del segle XV a la cort de Ferrara, i s’interpretava entre els actes d’obres d’autors clàssics -sobretot Plaute i Terenci- o contemporanis En l’àmbit cortesà del segle XVI, especialment en noces i altres celebracions, es representaren els intermedii més luxosos, combinant efectes escènics amb allegories mitològiques que afalaguessin els…

Estudià amb JAP Schulz i el 1805 fou nomenat organista de la catedral de Copenhaguen A partir del 1819 treballà com a compositor de la cort, tot combinant aquesta tasca i la de professor a la universitat de la mateixa ciutat Escriví set simfonies estilísticament emparentades amb les obres de J Haydn, més d’una vintena de cantates religioses, música per a teclat i sis singspiele estrenats al Kongelige Teater, d’entre els quals destaca Sovedrikken 'Somnífers', 1809 Publicà diversos reculls de lieder que, seguint les empremtes del seu mestre, el convertiren en un dels grans…

Estudià cant al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal, on fou deixebla de C Badia i de M García Morante, amb qui es formà en el repertori liederístic Posteriorment amplià la seva formació amb M Mayska, F Ferraris i T Menotti Ha actuat arreu de Catalunya, a Suïssa i a Itàlia, combinant el repertori operístic i el recital de lied i cançó Ha intervingut en diverses produccions del Gran Teatre del Liceu, com Electra , amb la qual debutà el 1975, Parsifal i Madama Butterfly , entre d’altres Des del 1981 presideix Òpera de Cambra de Catalunya, institució a través de la qual…

Estudià llengua i literatura romàniques i piano a Nova York Després d’una primera experiència professional com a mestra d’ensenyament secundari, decidí dedicar-se exclusivament a la música El 1959 guanyà un concurs convocat pel Metropolitan de Nova York Debutà al Carnegie Hall i posteriorment cantà al Metropolitan, si bé en un començament interpretà papers curts Es traslladà a Europa, on entre el 1963 i el 1968 interpretà primers papers a Viena, Frankfurt i Berlín, entre altres ciutats Aviat es consagrà com a destacada soprano lírica, combinant el repertori clàssic i romàntic…