Resultats de la cerca

Normalment s’anomena compàs binari el que agrupa dos temps, ternari el que n’agrupa tres, i així sucessivament Igualment, segons el nombre de divisions de cadascun dels seus temps, es parla de compàs simple, si cada temps està dividit en dues unitats de nivell inferior, o de compàs compost, si està dividit en tres Des del segle XVI, els compassos es representen gràficament fent servir ratlles verticals sobre tot el pentagrama, anomenades barres de compàs barra

Sovint s’anomena també número de compàs o trencat de compàs

Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos ternaris cada temps dels quals valgui una nota o un silenci…

La seva aplicació sorgí al s XVI i fou generalitzada al s XVII per facilitar la lectura de les tabulatures d’orgue i de llaüt i l’execució de conjunts vocals o instrumentals, cada vegada més nombrosos En les partitures que contenen diverses parts de compàs igual, aquesta ratlla és traçada contínua a través de tots els pentagrames, o només d’aquells que corresponen a grups determinats d’instruments o de veus

El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal interior…

Els temps es divideixen segons l’accentuació en forts i febles Els forts són els primers temps de cada compàs Els altres temps són qualificats de febles

L’accent mètric de cadascun dels temps que formen un compàs és diferent segons si el seu començament coincideix o no amb el començament del compàs El primer temps, és a dir, l’únic el començament del qual se superposa amb el del compàs, és el temps mètricament més accentuat Per aquest motiu sol anomenar-se temps fort, temps greu, etc La resta, menys accentuats mètricament, solen rebre, en contraposició, el nom de temps febles, lleus, etc

L’accent mètric principal se situa immediatament després de la divisòria La collocació de les barres segueix l’accentuació mètrica natural de la música, que és la que determina la tria del compàs en què s’escriu