Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Ascanio Mayone
Música
Compositor i organista italià.
Estudià a Nàpols amb Giovanni Domenico da Nola Fou organista, des del 1593, i mestre de capella, des del 1595, de l’església de l’Annunziata, a Nàpols, càrrec que mantingué, sembla que compartit amb Camillo Lambardi, fins el 1621 També exercí d’organista a la capella virregnal espanyola des del 1602 La seva música vocal, constituïda bàsicament de madrigals i obres sacres, no és tan innovadora com la seva producció instrumental, especialment la música per a tecla El seu Primo libro di diversi capricci 1603 inaugurà un nou estil en la música per a teclat i, en certa manera,…
Midori
Música
Violinista japonesa.
Començà estudiant amb la seva mare, Setsu Goto, i el 1982 marxà cap a Nova York, on rebé lliçons de Dorothy Delay, Jens Ellerman i Yang-Ho Kim La seva brillant trajectòria internacional s’inicià aquell mateix any, en actuar en el concert de cap d’any amb la New York Philarmonic Orchestra, sota la direcció de Zubin Mehta Des de llavors ha compartit els escenaris més importants del món amb artistes com Claudio Abbado, Daniel Baremboim, Charles Dutoit, Yo Yo Ma o Isaac Stern El 1988 el govern japonès la nomenà “Millor artista de l’any”, essent la persona més jove que hagi rebut…
James Conlon
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal i aviat es destacà com a especialista en òpera Debutà, de ben jove, al Metropolitan, i el 1979, a vint-i-nou anys, ho feu al Covent Garden de Londres, on es presentà amb Don Carlo L’any següent dirigí, també al Covent Garden, una reeixida producció de La flauta màgica Ha actuat al capdavant de les més prestigioses orquestres nord-americanes, com ara les de Nova York, Filadèlfia, Cleveland, Boston i Chicago El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, el 1989 ho fou de l’Òpera de Colònia, i 1995, de l’Òpera…
Napoleone Moriani
Música
Tenor italià.
Després d’haver començat els estudis de dret, decidí abandonar-los per dedicar-se al cant El 1833, a Pavia, debutà com a tenor dramàtic en l’òpera Gli arabi nelle Gallie , de G Pacini, i poc després actuà en Anna Bolena , de G Donizetti La seva carrera fou al principi fulgurant Aconseguí grans èxits a tots els teatres importants d’Itàlia i també cantà a Àustria, Alemanya, Anglaterra, Espanya i França Fou un intèrpret reclamat per molts compositors -G Donizetti, S Mercadante o O Nicolai- perquè participés en les estrenes de les seves òperes El 1843 cantà a Dresden sota la direcció…
Kiko Veneno
Música
Pseudònim de Josep M. López Sanfeliu, cantant, compositor i instrumentista de pop-rock.
Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995, Punta Paloma 1997, Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001, Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005, Dice la…
El Petit de Cal Eril

Joan Pons, El Petit de Cal Eril
© Román Yñán / Bankrobber
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant, guitarrista i compositor Joan Pons i Villaró.
En un estil qualificat de pop-folk rural, debutà el 2007 amb la maqueta autoproduïda Per què es grillen les patates , guardonada amb el Premi a la creativitat del Club TR3SC, que reedità el 2012 com a disc i amb el qual introduí un estil folk amb arrels en la música tradicional i en el pop psicodèlic El 2009 publicà el seu primer disc oficial, i les sargantanes al sol , i, el mateix any, Cançons de Nadal , compartit amb el grup Anímic El seu segon disc individual, Vol i dol 2010, recrea un imaginari sinistre amb allusions al cicle vital i la mort, i inclou textos de Pere Quart…
Metallica
Música
Grup nord-americà de rock, el més popular del gènere heavy-metal.
Fou creat el 1981 a Los Angeles per James Hetfield veu i guitarra, Dave Mustaine guitarra, Lars Ulrich bateria i Ron McGovney baix El 1983, Mustaine futur líder de Megadeth i McGovney abandonaren el grup i foren substituïts per Kirk Hammett guitarra i Cliff Burton baix El nou quartet debutà amb el disc Kill ‘em All 1983, al qual seguiren Ride the Lightning 1984 i Master of Puppets 1986, treballs que el consolidaren i el destacaren en les noves tendències del heavy-metal El 1986, Burton morí en un accident de circulació durant la gira i fou substituït per Jason Newsted La nova formació…
Wayne Shorter
Música
Saxofonista i compositor de jazz nord-americà.
A setze anys s’inicià en el clarinet, instrument que més tard canvià pel saxòfon tenor Estudià música a la Universitat de Nova York, cursos que compaginà amb la interpretació en una orquestra local Després de collaborar breument amb Horace Silver i Maynard Ferguson, entre el 1959, any que enregistrà Introducing Wayne Shorter , i el 1963 formà part de Jazz Messengers Durant els sis anys següents treballà al costat de Miles Davis entre el 1964 i el 1970 Aquests anys enregistrà com a líder alguns àlbums per al segell Blue Note, que han esdevingut clàssics d’un estil de transició entre el hard-…
,
Youssou N’Dour
Música
Cantant i compositor senegalès.
Instruït en el cant per la seva mare, de jove liderà el grup Super Étoile de Dakar, amb el qual actuà a Europa el 1984 i popularitzà el mbalax, estil musical del qual N'Dour és pioner i que barreja ritmes africans i caribenys amb música pop La seva obra cridà l’atenció de Paul Simon i Peter Gabriel, amb els quals collaborà La participació de N'Dour en la gira mundial organitzada per Amnistia Internacional a favor dels drets humans que arribà al Camp Nou de Barcelona el 10 de setembre de 1988, amb Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman i El Último de la Fila el feu popular en…
Paul Simon
Música
Cantautor nord-americà, de nom complet Paul Frederic Simon.
S’inicià en la música en l’adolescència i, amb el seu company d’institut Art Garfunkel, formà el duo Simon and Garfunkel, que aconseguí un èxit esclatant amb la cançó i el disc homònim The Sounds of Silence l’any 1966, al qual seguí Mrs Robinson , cançó de la banda sonora de la pellícula The Graduate Mike Nichols, 1967, que aconseguí un gran ressò Després del seu tercer gran èxit, Bridge over Troubled Waters 1970, el duo es dissolgué i ambdós integrants del grup seguiren una trajectòria independent Continuà aleshores aprofundint en el seu propi estil, caracteritzat per unes lletres…