Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
xiulet

Xiulet de bisell
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom genèric donat a l’objecte sonor que, a imitació del xiulet humà, pretén l’entreteniment o la comunicació de senyals (esports, serveis d’ordre, etc.).
La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a…
aparell auditiu
Música
Conjunt d’òrgans especialitzats en la recepció del so.
Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que…
bisell

Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’…
harmònica
Música
Instrument aeròfon format per una sèrie de llengüetes lliures, col·locades en petits conductes arrenglerats en una caixeta dotada d’obertures.
A cada orifici correspon un conducte L’executant desplaça lateralment l’instrument per expirar o inspirar aire en un tub o un altre Aquest instrument, que data del s XIX, ha estat molt perfeccionat Existeixen nombrosos conjunts d’harmòniques Darius Milhaud i Vaughan Williams han escrit obres per al virtuós Lany Adler
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
silbote
Silbote
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de bisell, propi del País Basc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus flauta de buf directe amb conducte d’aire És un tipus de flauta de tres forats digitals 2+1, que juntament amb el txistu , la txirula i el tambor anomenat ttunttun formen el grup de txistulariak D’entre 63 i 65 cm de longitud, el silbote té les funcions de baix dins d’aquesta agrupació instrumental És format per dues parts que s’encaixen i la seva afinació és una 5a inferior a la del txistu Si bé el grup de txistulariak acostuma a estar present en molts dels actes de la vida comunitària del País Basc, és en les…
flauta globular

Flauta globular de terra cuita
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom genèric de les flautes el cos de les quals no és tubular sinó de forma globular.
En la classificació Hornbostel-Sachs es distingeix entre les que tenen conducte d’aire i les que no en tenen l’instrumentista envia l’aire contra el cantell d’una obertura en la cavitat globular És de construcció artesanal, generalment de terra cuita, i en la versió més senzilla és un petit xiulet, molt sovint en forma d’au Una variant popular catalana és el xiulet d’aigua o rossinyol La flauta globular ha estat elaborada i utilitzada pels humans des d’èpoques molt reculades, i això mateix n’explica la diversificació morfològica i la varietat quant a les possibilitats tècniques…
ocarina
Música
Instrument de vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics Es construeix en diferents mides i tessitures Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels…
txistu
Música
Instrument de vent propi del País Basc, una de les variants de la flauta medieval de tres forats que perviuen en diversos llocs del continent europeu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat…