Resultats de la cerca

Vida Ingressà a la capella reial de Madrid el 1631 des del 1645 consta que era maestro de la Real Cámara , bé que sense sou oficial des d’aquests anys Hidalgo era considerat no solament un excellent arpista, sinó també un compositor de tonos i de música incidental per al teatre A la cort de Madrid gaudí sempre de confiança, raó per la qual ocupà diversos càrrecs aliens a la seva dedicació musical familiar 1638 i, més tard, notari del Sant Ofici 1640 i ayuda de sobrestante dels cotxes de les cavallerisses reials L’activitat compositiva de Juan Hidalgo comprèn més d’un centenar de tonos ,…

La seva trajectòria és gairebé desconeguda D’acord amb el que es desprèn de les indicacions que apareixen a la coberta d’una obra seva conservada a la Biblioteca de Catalunya, el motet O Domine Jesu Christe , fou mestre de capella a Puigcerdà Possiblement actuà com a organista de la catedral de la Seu d’Urgell cap al 1660

Les bagatelles més coneguges són les de Beethoven, en tres reculls opus 33, 119 i 126 i d’entre les actuals, les Sis Bagatelles , opus 9, d’Anton von Webern, i les Cinq Bagatelles , de Georges Auric Una forma de bagatella són les Noveletten , inaugurada pels romàntics Robert Schumann i conservada pels moderns Béla Bart'ok, Francis Poulene

Fou deixeble de JP Arcas, pare del també guitarrista J Arcas Amb només deu anys inicià la seva carrera de concertista Tocà a l’Argentina i segons la documentació conservada, sembla que després de tornar a Catalunya feu concerts en diferents ciutats d’Europa A la seva època fou reconegut per la seva tècnica d’execució àgil i neta

En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria

Fou un membre destacat de la Camerata Fiorentina i posà en pràctica les seves teories sobre el drama musical en la que hom considera la primera òpera pròpiament dita, Dafne 1597, avui perduda Més tard escriví Euridice 1600, l’òpera més antiga conservada, i en l’estrena de la qual interpretà personalment el paper d’Orfeu Deixà també madrigals i altres obres escèniques

Entrà en religió i fou mestre de capella del convent de monges de l’Encarnació, de Madrid Fou l’encarregat de la censura de la Llave de la modulación 1761, del pare Antoni Soler, que redactà amb elogis i fou publicada juntament amb l’obra La seva producció, de caràcter religiós, és conservada al monestir d’El Escorial Comprèn, entre altres obres, motets, villancicos , un Magnificat i unes Completes 1759

No se’n coneix cap dada biogràfica Escriví el tractat De preceptis artis musicae , on es parla de la notació del seu temps i s’expliquen diverses tècniques musicals, especialment les que fan referència al contrapunt improvisat En aquesta obra, conservada en una única còpia manuscrita, descriu les tècniques del gymel i del fals bordó anglesos donant a entendre que aquestes eren unes pràctiques desconegudes al continent, tot i destacar la proximitat amb el falsobordone italià

Fou alumne de Bernat Calvó Puig i feu estudis de violí amb Joan Baptista Dalmau La documentació hemerogràfica conservada l’assenyala com un important pedagog de piano a la Barcelona del seu temps Impartí classes de forma privada i també feu classes de música a les Escoles Pies de Barcelona Entre els seus alumnes hi hagué Joan Baptista Pujol Com feren altres instrumentistes destacats del segle XIX, Gaietà Sala tocà el piano de manera regular al cafè del barceloní Teatre Novetats

Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència