Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde franciscà el 1278, després de la tràgica mort de la seva muller És un dels pocs autors coneguts de laudes Les seves obres foren publicades el 1490 amb el títol Cantichi, ovvero laude Els texts de les seves cançons són del tipus de la balada italiana Hom li ha atribuït l’himne Stabat Mater

El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer , de Ventura de la Vega Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo Filarmónico…

Professà el 1558 al convent de Sant Domènec de València, i compongué càntics religiosos d’una notable qualitat

Fou organista del convent reial dels agustins de València L’any 1778 publicà Explicación de la teórica y práctica del canto llano y figurado

El cognom de la família era Grossi, però Lodovico adoptà el de Viadana en ingressar a l’orde franciscà poc abans del 1588 Fou mestre de capella de la catedral de Màntua en 1594-97 Cap a la darreria del segle XVI es trobava a Roma L’any 1602 obtingué el càrrec de mestre de capella del convent de San Luca a Cremona Més tard, el 1608, ocupà el magisteri de capella de la catedral de Concordia Sagittaria, prop de Venècia, i en 1610-12, el de la catedral de Fano El 1614 li fou atorgat el càrrec de definidor dins l’orde franciscà a la província de Bolonya Es retirà al convent…

Organista del convent de San Salvador, a Sevilla, el 1626 publicà el volum de composicions Libro de tientos y discursos de música i tres sèries de variacions, que han restat entre les obres per a orgue més notables del barroc

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Més tard ocupà el mateix càrrec al convent de les Descalzas Reales de Madrid Autor d’una vintena d’oratoris, entre els quals Traslación del Testamento 1729, El triunfo del pecado 1730, El macabeo 1731, Amore consurgens 1732 i, sobretot, El sacramento del amor

Fou mestre de capella de Sant Martí de València El 1717 passà a Madrid com a organista del convent de les Señoras Descalzas Més tard fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca Compongué, entre altres obres, un Domine ad adjuvandum meum per a dotze veus amb acompanyament instrumental i l’oratori La conversión de un pecador 1719

Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada

Defensà a Roma conclusions de filosofia i teologia 1551 Catedràtic de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida 1556 i des del 1565 d’arts a la de València Augustinià, fou prior del convent de Saragossa 1556 i vicari provincial de l’orde Publicà diversos comentaris aristotèlics 1563-64, un tractat musical, In musicam liber unus 1566, sobre l’orde augustinià, i De principiis Sacrae Theologiae 1570