Resultats de la cerca

Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en…

En general, es tracta d’un seguit de danses interpretades per un flabiol i ballades per un grup de vuit bastoners amb un bastó curt a cada mà i cascavells a les cames Els vestits mantenen una fixació ritual, i els dansaires surten als carrers en festes assenyalades o per les caramelles de Pasqua Tenen punts de contacte amb diversos balls de bastons i d’espases d’arreu d’Europa

El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres

Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de…

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En compongué una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals Capvespre i La…

Se’n distingeixen tres tipus El primer es caracteritza per ser una dansa solista, en què un o diversos dansaires alhora ballen independentment A Escòcia i Galles existí des d’antic, a Anglaterra almenys des del segle XVI, i a Irlanda, on no era una dansa autòctona, es desenvolupà en competicions El segon tipus, una dansa circular en parelles, predominà a Anglaterra des del segle XV fins al principi del XVII Finalment, el tercer tipus és una mena de country dance contradansa , típica de la segona meitat del segle XVII, que es ballava per parelles en filera i es caracteritzava pel…

Als Països Catalans es troba principalment al País Valencià anomenat també grup de corda, Mallorca, Menorca i zones meridionals de Catalunya A Espanya, és propi d’Aragó, Múrcia i algunes zones de Castella i de Canàries La rondalla consta principalment de guitarres i guitarrons, així com de bandúrries i llaüts, instruments aquests darrers amb funcions melòdiques Habitualment, a aquests instruments se n’afegeixen d’altres de caràcter percussor com els ferrets, ossets, pandereta i les castanyoles, que toquen els dansaires que acompanyen la rondalla Més rarament, i segons la tradició…

Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una dansa frenètica…

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò,…