Resultats de la cerca

Introduí innovacions en tots els gèneres musicals i escriví obres atonals, politonals, polirítmiques i aleatòries d’una gran originalitat Cal destacar-ne Central Park in the Dark 1907, The Unanswered Question 1908, per a orquestra de cambra, la Concord-Sonata 1915 i quatre simfonies 1898-1916

Inicià els estudis musicals amb Cyril Scott i el 1920 cursà composició a la Universitat de Reading amb G Holst, sota el mestratge del qual estigué novament el 1921 al Royal College of Music, on també estudià amb RVaughan Williams Un cop acabada la seva formació, es dedicà a la docència, exercí de crític musical i compongué música per a un grup teatral itinerant Entre el 1947 i el 1968 ensenyà a Oxford i en 1961-74, a la Guildhall School of Music and Drama Dins del seu catàleg cal destacar les onze simfonies, compostes entre el 1935 i el 1979 La seva producció mostra una unitat musical,…

Autodidacte, abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la música Després d’iniciar-se com a lletrista i compositor per encàrrec, a mitjan anys seixanta formà un trio que obtingué el primer èxit amb les cançons “Solitary Man” i “Cherry Cherry”, del seu primer àlbum The Feel of Neil Diamond 1966, èxit superat per la cançó I’m a Believer 1966, en versió de The Monkees Des d’aleshores ha publicat més de trenta àlbums que l’han situat com un dels principals cantautors nord-americans Cal esmentar-ne Moods 1972, Serenade  1974, You dont’t Bring Me Flowers 1978, 12 Songs 2005, Home Before…

De mare escocesa i pare mexicà, participà en el sorgiment de la cançó protesta nord-americana dels anys seixanta, juntament amb Bob Dylan, Pete Seeger, i altres, i des d’aleshores la seva activitat artística ha estat indissociable de la seva lluita en suport del pacifisme, de les causes humanitàries i la defensa dels drets humans Tot i que el gènere folk constitueix la base del seu estil, al llarg dels anys ha anat incorporant influències diverses, i interpreta també cançons tradicionals i folklòriques de tot el món Es donà a conèixer el 1959, al Folk Festival de Newport El 1965 fundà a…

Música precoç, a 11 anys publicà el seu primer disc, Björk , un treball de versions de clàssics de bandes com ara The Beatles, que fou un èxit popular a Islàndia La seva carrera musical continuà al seu país, on formà part de les bandes Exodus, Jam 80, Tappi Tíkarrass i Kukl, que canvià de nom per Sugarcubes, sextet de pop independent que obtingué reconeixement a les illes Britàniques Abans de la dissolució del grup, el 1992, publicà Gling-Gló 1990, un treball d’estàndards de jazz que Björk cantà majoritàriament en islandès i que posà de manifest el seu eclecticisme dins del terreny de la…

Format pel cantant i guitarra solista Syd Barret 1946-2006, substituït el 1969 per David Gilmour 1946, el teclista Richard Wright 1943-2008, el baix Roger Waters 1943 i el bateria Nick Mason 1944, la seva música es caracteritza per la recerca sonora amb instruments electrònics Grup pioner durant la dècada dels setanta i els primers anys vuitanta de l’anomenat rock psiquedèlic  —caracteritzat per efectes sonors, reverberacions, distorsions, jocs de llums i projecció de diapositives en ple concert—, les lletres de les seves cançons també foren innovadores pel seu to, sovint, filosòfic El grup,…

Vida El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París 1797-1842 i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire Adolphe estudià piano amb H Lemoine, orgue amb F Benoist i composició amb F-A Boieldieu Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen La seva primera gran oportunitat li arribà el 1825, any en…

Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI edició, el XVII…

Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…

Vida Es formà musicalment al New England Conservatory, on fou alumne de piano d’Adelaide Proctor i Heinrich Gebhard i estudià composició amb Frederick Converse El 1933 guanyà el premi Samuel Endicott per una simfonia en tres moviments que fou interpretada per la New England Conservatory Orchestra dirigida per Wallace Goodrich Durant alguns anys de la seva joventut fou organista en una església armènia de Watertown Arran d’unes crítiques de L Foss i A Copland el 1943, destruí les seves obres i, confiant en les possibilitats que oferia la combinació de la música occidental amb l’oriental,…