Resultats de la cerca

El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels…

Alguns teòrics defineixen, a més, com a acèfal el començament posterior a l’accent mètric inicial La inexistència de diferències substancials amb el tipus anacrústic, sovint derivada de la dificultat de decidir on és exactament l’accent mètric inicial, fa que aquest terme no tingui, potser, tanta tradició com els altres

El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de…

Estudià piano amb John Field, però fou principalment autodidacte Viatjà per Itàlia 1830-33, fet que el féu decidir a crear una òpera russa el 1836 estrenà a Peterburg Una vida pel Tsar, inicialment anomenada Ivan Susanin , i el 1842 Russlan i Ludmilla Féu un nou viatge, per França i per la península Ibèrica, on s’interessà pel folklore aragonès i castellà, que reflectí a les obertures Jota aragonesa i Nits d’estiu a Madrid Deixà peces per a orquestra, com una simfonia, l’obertura Kamarinskaja 1848 i música de cambra, cançons per a veu i piano, etc

Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves interpretacions…

Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un jove Pau Casals…

Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces…

Rep aquest nom perquè l’interval que s’estableix entre el baix i la fonamental de l’acord és una 6a També se’l coneix com a 1a inversió L’acord de sexta, tot i ser consonant, és menys estable que un acord en estat fonamental Aquesta inestabilitat, que s’accentua si la distància entre el baix i la resta de l’acord supera l’8a, és deguda al fet que la nota més greu projecta amb més força els seus harmònics i tendeix, per tant, a imposar-se com a fonamental acord Per tal de no reforçar aquesta tendència es prohibeix la duplicació del baix L’acord de sexta, i en general, les inversions…

Vida Estudià al Conservatori de Madrid, gràcies a una beca Si bé inicialment realitzà estudis de violí, el canvi de veu el feu decidir pel cant Actuà, en petits papers, al Liceu i al Teatro Real de Madrid i el 1916 interpretà el paper de Cavaradossi Tosca al Teatre Espanyol de Barcelona Un any després debutà al Colón de Buenos Aires al costat d’Enrico Caruso Entre el 1924 i el 1932 fou una figura assídua de la Civic Opera de Chicago, on sempre fou molt apreciat El 1926 hi cantà l’estrena americana de La cena delle beffe d’U Giordano El repertori que interpretà en aquella ciutat…

Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’intèrpret qui ha de …