Resultats de la cerca

Nascut en una família de tradició musical, la seva mare, pianista destacada, s’adonà de les aptituds del seu fill per a la música i l’animà a dedicar-s’hi Tingué com a mestres figures molt importants dins de la pedagogia musical francesa, com Nadia Boulanger, Marguerite Long, Yves Nat i Rose Lejour Fou premiat en diversos concursos europeus -el Concurs Internacional de Ginebra d’Interpretació Musical, el Concurs Pianístic Internacional Alfredo Casella Nàpols i el Concurs Internacional de Música de Budapest-, circumstància que afavorí l’inici de la seva carrera com a concertista…

Entre els seus mestres figuren Louis Ehlert, Christian Louis Köhler, Franz Liszt i Niels Gade, amb el qual estudià en 1858-60 a Copenhaguen Del 1866 al 1868 fou professor de piano a l’escola de música de Karol Tausig, a Berlín A partir del 1868, però, decidí dedicar-se exclusivament a la composició i s’installà a Dresden Afectat d’una malaltia de les vies respiratòries, la seva salut s’anà deteriorant amb els anys, circumstància que li impedí de dedicar-se a la composició tan intensament com hauria volgut Tot i que era un devot admirador i defensor de l’obra de R…

Fill d’un comerciant ric, estudià als jesuïtes Abans de dedicar-se a la música, menà una vida d’aventurer que el dugué fins a Siam actual Tailàndia Després formà part d’una companyia de mosqueters del rei, on aprengué a tocar la guitarra i a compondre cançons L’any 1694, finalment, decidí dedicar-se de ple a la música i rebé ensenyaments d’André Campra, amb qui collaborà en alguna obra escènica Gràcies a la seva pastoral heroica Issé 1697, Lluís XIV es fixà en la seva persona i pogué iniciar una carrera brillant a la cort A més de l’acumulació de càrrecs, com ara…

Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació…

Abans de dedicar-se a la direcció, fou solista de fagot en diferents orquestres simfòniques i conjunts d’instruments d’època, com Les Arts Florissants i La Chapelle Royal Especialista en el repertori barroc francès i italià, el 1984 fundà el conjunt d’instruments antics Les Musiciens du Louvre, amb el qual realitzà nombrosos enregistraments d’òperes de Charpentier, Lully, Rameau i Händel

Es formà a l’Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sabadell des del 1904 i l’Escola Municipal de Música de Sabadell des del 1909 L’any 1913 passà a dedicar-se a l’ensenyament particular Formà part d’agrupacions de cambra, com el Quintet Imperial o el Quintet Padró

Estudià amb el seu pare, que també era pianista, i amb KK Kurpinski i JAFK Elsner a Varsòvia Inicià una carrera concertística que el portà per Alemanya i Polònia, activitat que abandonà per dedicar-se a la docència i a la direcció de diversos cors parroquials de la capital polonesa Com a compositor, deixà diverses obres religioses i també peces orquestrals i de cambra

Féu estudis de música al conservatori i començà d’estudiar lírica operística un defecte en una corda vocal l’obligà a dedicar-se a la cançó lleugera Resultà guanyadora al segon festival de la Cançó Mediterrània, a Barcelona, que fou la seva consagració internacional S'establí més tard a París on ha prosseguit la seva carrera d’intèrpret de cançons, gairebé sempre en francès, però també en anglès i en grec

Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars…

Estudià primer amb el seu pare, Francesco Scaramuzza, i posteriorment i fins el 1906 ho feu amb Florestano Rossomando, N d’Arienzo i G Martucci a Nàpols El 1907 es traslladà a Buenos Aires, on inicià la seva carrera concertística Aviat, però, l’abandonà per dedicar-se a l’ensenyament Es convertí en un dels professors de piano de la seva generació més importants de l’Amèrica del Sud Entre els nombrosos deixebles que tingué destaquen Martha Argerich i Bruno-Leonardo Gelber