Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
dux
Música
Nom que designa tant l’antecedent en un cànon com el subjecte en una fuga.
Tots dos fenòmens fan referència a la veu inicial, però no s’han de confondre perquè si en un cànon l’antecedent designa una veu en tota la seva extensió, en una fuga, en canvi, el subjecte designa el tema principal d’aquesta
,
comes
Música
Nom (en llatí, ’company') que designa tant el consegüent en un cànon com la resposta (resposta1) en una fuga.
Els dos fenòmens fan referència a la veu que imita la veu inicial però no s’han de confondre, ja que, si bé en un cànon l’antecedent designa una veu en tota la seva extensió, en una fuga la resposta només designa la versió en la dominant del subjecte inicial
divertiment
Música
Terme de significat molt poc precís que a la segona meitat del segle XVIII designà una peça ’de circumstàncies’ o d’entreteniment, formada per un seguit de fragments, sovint danses.
Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók
cantus firmus
Música
Expressió que designa, de manera general, una melodia preexistent que serveix de base per a una nova composició polifònica.
Aquesta melodia pot provenir del cant pla, d’una obra profana o d’un coral, o pot ser de tipus abstracte o soggetto cavato El cantus firmus acostuma a presentar-se amb valors comparativament més llargs i homogenis que els de la resta de veus i sol estar situat en la part més greu, encara que també pot estar en la veu superior i, en aquest cas, presentar un cert grau d’ornamentació o paràfrasi En l’estudi del contrapunt també es designa com a cantus firmus una melodia que s’adapti a les condicions esmentades tot i no ser preexistent o no pertànyer a alguna de les tradicions habituals La…
monodia
Música
Cant a una sola veu.
És pròpia del cant pla, de la música trobadoresca o dels cants tradicionals A partir del 1600 el terme designà una composició per a una veu sola i baix xifrat monodia acompanyada
allegretto
Música
Diminutiu d’allegro.
Indica un tempo lleugerament més lent que allegro Per extensió, designa una peça o moviment escrits amb aquesta indicació Beethoven posa la indicació allegretto en el moviment lent de la seva Setena simfonia
asmàtic
Música
Literalment, dit de l’ofici diví que és cantat.
El terme prové d' avsma , ’cant' En la tradició litúrgica bizantina, designa l’ofici catedralici, és a dir, no monàstic, pel fet que la salmòdia era cantada, en oposició a la recitació monàstica dels salms
choro
Música
Formació instrumental, poc nombrosa, característica de la música popular urbana brasilera.
L’integren instruments de corda pinçada guitarres, cavaquinhos , etc i de vent flauta, clarinet, trompeta, etc Per extensió, el terme designa també la música destinada a aquesta formació, o simplement interpretada per aquesta Autors com FP Mignone, MC Guarnieri i, molt especialment, H Villa-Lobos, introduïren el choro a la música clàssica de concert
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina