Resultats de la cerca

Alumne de FCorbette, fou cantor de la Chambre 1708, ordinaire de la musique 1716 i mestre de guitarra del rei 1719 Es conserven tres llibres seus de música per a guitarra 1682, 1686 i 1689 i algunes peces manuscrites, com el Livre de pieces de théorbe et luth tirées en partition, dessus et la basse chifrée

La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible o tiple, el castellà tiple , l’anglès treble tots tres derivats de l’antic triplum o el francès dessus Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum , quadruplum , discantus , cantus o superius Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic

Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes, concretament quatre, que són un important nexe d’…

Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de la foi 1913 Però la seva obra…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -amb la taula harmònica i el fons plans i entallament a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa En la seva forma final, la viola de gamba mostra un estretament a les espatlles, té riscles alts i obertures acústiques en forma de C Proveïda en un principi de sis cordes afinades en 3es i 4es, amb set o vuit trasts cromàtics, al segle XVII se li afegí una setena corda La família de…

Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…

Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…