Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Diada de la Sardana
Música
Festivitat que hom celebra des del 1960 a Catalunya, organitzada per l’Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i el sardanisme
.
Els principals actes tenen lloc a l’anomenada ciutat pubilla , diferent cada any, però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d’arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents Se celebra el diumenge entre Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat entre el 23 i el 27 d’abril
Joan Perramon i Oliva
Música
Músic.
Deixeble d’Enric Morera, dirigí l’escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona 1923-36 i 1939-43 Autor, entre altres obres, d’una Missa del Santíssim Sagrament i d’un salm , per a veus i corda, destinat a la diada de l’Ascensió, tradició musical de la seu gironina
Jaume Cristau i Brunet
Música
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Guardonat en nombrosos certàmens de composició de sardanes, entre els quals dos premis SGAE El ressò de Pau Casals , 1984 i Pau més Garreta , 2008, algunes de les més representatives són, també Albada empordanesa, La Unió del Masrampinyo Premi diada de la sardana 1977 Navata premi Joaquim Serra 1983 , Formosa Sarai, Nostra ofrena Premi Sardana de l'any 1978 , Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira, Formosa Sarai , Una…
Germanor dels Orfeons de Catalunya
Música
Entitat federativa fundada a Barcelona el 1918.
La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’organització d’aplecs…
música de Terrassa
Música
Música desenvolupada a Terrassa (Vallès Occidental).
Un dels primers músics coneguts de la història de la vila fou Josep Costa, que hi nasqué a la segona meitat del segle XVI i morí el 1627 És el primer d’una llarga llista de músics fills de Terrassa i monjos de Montserrat, en la qual també apareixen P Jorba, J Guarda, J Ramoneda, J Cortada, M Marsal, J Puig, B Vinyals, J Boada i F Vinyals, entre d’altres Francesc-Lluís Bordons Solsona ~1610 - 1650 construí el primer orgue de la parròquia del Sant Esperit entre el 1630 i el 1649 L’any 1646, l’Ajuntament de la ciutat i aquesta parròquia fundaren conjuntament una petita escola de música que fou…
música de Montblanc
Música
Música desenvolupada a Montblanc (Conca de Barberà).
Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment…
Projecció exterior de la cultura catalana 2013
Folklore
Literatura catalana
Gastronomia
Art
Cinematografia
Fotografia
Música
Dansa i ball
Història
Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…
Projecció exterior de la cultura catalana 2009
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Art
Teatre
Música
La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'…
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…
orfeó
Música
Denominació aplicada a algunes entitats corals en alguns països d’Europa i de l’Amèrica del Sud.
El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel francesa és…