Resultats de la cerca

Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador

Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament perquè el pensament no pot…

És semblant a una appoggiatura doble appoggiatura perquè la primera de les notes estranyes ataca en posició mètrica forta, però, a diferència d’aquella, les notes estranyes s’executen més lleugerament que la nota real

A diferència de l' organum , la clausula no es construeix sobre un cant pla sencer, sinó sobre un petit fragment com ara una paraula o un melisma Aquesta forma es considera antecessora del motet del segle XIV

Hom distingeix entre una tercera menor, composta d’un to i d’un semitò diatònic, i una tercera major, composta per dos tons La diferència entre una tercera major i una tercera menor és la d’un semitò cromàtic

Comparteix amb el tema el fet de ser completa des d’un punt de vista formal i clarament definida rítmicament i melòdicament A diferència d’aquest, però, la tonada no implica necessàriament l’ús de la variació ni del desenvolupament

La freqüència d’aquesta fluctuació és la diferència entre les freqüències dels sons Els batements només són perceptibles si la seva freqüència té un valor per sota del llindar de percepció de l’oïda -uns 20 Hz- Quan és superior a 50 Hz, el que es percep és un altre so independent i molt més greu que els dos originals La transició entre els dos casos és copsada per l’oïda com un efecte rogallós superposat a un to de freqüència mitjana entre els dos sons primitius Els batements són la base física de la consonància i la dissonància dels intervals Com més perceptibles són, més dissonant resulta l…

Més en general, qualsevol peça o moviment més lent que l' adagio , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució