Resultats de la cerca

La preparació d’una dissonància acostuma a estar lligada amb la seva percussió i sol tenir una durada similar a aquesta La preparació d’una 7a o d’un retard suavitza el seu efecte dissonant Preparació © Fototecacat/ Jesús Alises

Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera interval Quan la nota inferior és a la base, l’acord es troba en estat fonamental si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons L' acord de tres sons resulta de la superposició de dues terceres Pot ésser consonant i llavors és anomenat acord perfecte major i acord perfecte menor , ambigu acord de quinta disminuïda i dissonant acord de quinta augmentada Cada…

Acord de sexta i quarta © Fototecacat/ Jesús Alises Rep aquest nom perquè els intervals que s’estableixen entre el baix i la 3a de l’acord i entre el baix i la fonamental són de 6a i 4a respectivament També se’l coneix com a 2a inversió Se’l considera un acord dissonant, ja que l’interval de 4a des del baix és dissonant Se’n distingeixen els següents tipus el d’unió o de pas, que fa de pont entre dos acords, generalment entre l’acord en estat fonamental i la seva 1a inversió acord de sexta ex a i el d’amplificació o auxiliar, que enllaça un mateix acord en estat…

Interval freqüent en el cant gregorià, sobretot en el mode quart, el seu ús, conegut amb el nom de diabolus in musica des dels primers polifonistes medievals, fou considerat com a dissonant i, en conseqüència, rigorosament controlat Aquest terme s’aplica indistintament a l’interval i a la seva inversió

De jove estudià composició amb John Knowles Paine i es guanyà la vida com a violinista als teatres de Boston Fou director de l’orquestra de Winona, Minnesota 1908-12, i posteriorment s’establí a Nova York 1917 En 1938-43 ensenyà composició a la Universitat de Miami A partir del 1920 formà part durant dues dècades de l’International Composers’ Guild, juntament amb Ch Ives, E Varèse i H Cowell, tot i que les seves obres no tonals i polifòniques tenen poc a veure amb les dels seus collegues La seva música és dissonant, atonal molt abans que això fos una pràctica corrent, i no…

Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…

El 1903 anà a Berlín per a ser concertista de piano, i estu dià composició amb E Humperdinck Retornà als Estats Units el 1907, i fins el 1920 fou director de música a la Hackley School a Tarrytown Si bé les cinc cançons publicades el 1909 denoten la influència del Romanticisme alemany, Griffes continuà experimentant per a definir la seva personalitat artística El 1911 compongué obres que reflecteixen l’impressionisme musical, i en el període 1916-17 l’orientalisme es fa palès a la seva obra També experimentà amb dissonància extrema i tonalitats obscures 3 Poems , opus 9 La…

Cap al 1450, el contratenor, veu intermèdia entre el tenor i el discant, es dividí, en les composicions a quatre veus de J Ockeghem i J Obrecht, en un contratenor altus o altus alto i en un contratenor bassus o bassus baix A partir d’aleshores, la part més greu d’una composició s’identifica com el baix La nota més greu ha estat considerada la base o fonament a partir de la qual s’afegeixen les notes de les altres veus Així, en l’harmonia pretonal, el caràcter consonant o dissonant de les notes d’un conjunt polifònic es calcula a partir de l’interval que formen des del baix En l’…

La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant , com ara la 6a afegida, la nota vienesa o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord vegeu el compàs 4 de l’ex 5a de modulació , o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor WA Mozart "II Larghetto…