Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
orella
Música
Capacitat de distingir auditivament les diferents altures dels sons musicals.
timbre
Física
Música
Qualitat d’un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica altura i intensitat.
El timbre depèn de factors complexos acústicament nombre d’harmònics que formen el so, llur intensitat i selecció El timbre és modificat per la manera d’atacar o extingir el so
hot
Música
Nom que hom aplicà els anys trenta per distingir el jazz més pur de les mistificacions.
Ha acabat essent un sinònim de jazz
Johann Strauss
Música
Compositor i director d’orquestra austríac, anomenat sènior o primer per distingir-lo del seu fill.
De formació autodidàctica, formà part de l’orquestra de JLanner i més tard fundà la pròpia orquestra 1825 Director de la música de dansa de la cort imperial 1835, és el creador del vals vienès Celebrà nombrosos concerts per Europa Ultra dels valsos, és autor de marxes, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc
tuba
Tuba
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, amb tubuladura incurvada de metall, secció cònica i pavelló ampli.
D’aspecte semblant al bombardí, té quatre pistons Construït 1835 per GMoritz a Berlín, té actualment sis pistons i forma part de l’orquestra És anomenada també tuba baix , per a distingir-la de la tuba contrabaix , que sona a la quinta inferior
Johann Paul Ägidius Schwarzendorf
Música
Compositor.
El seu cognom real era Martin per això sovint fou dit Martini il Tedesco , per distingir-lo de Vicent Martín i Soler Serví Estanislau Lesczyński i treballà després a París, on estrenà òperes com Le rendez-vous nocturne 1774 Avui és recordat per la romança Plaisir d’amour
ghost note
Música
Nota que, formant part d’una frase, s’emet molt dèbilment, de manera que no és audible, o ho és en un grau mínim.
Es tracta d’un recurs d’articulació propi del jazz i de les músiques que hi estan relacionades Tots els instruments, especialment els de vent, en fan ús Sovint, per a distingir-les, les ghost notes es representen a la partitura entre parèntesis Ch Parker Au privave © Fototecacat/ Jesús Alises
Cesare Strebini
Música
Llibretista italià.
Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès
hot-jazz
Música
En els àmbits jazzístics, l’adjectiu hot s’empra per a suggerir les qualitats d’excitament, passió i intensitat.
Els anys vint es parlava de hot-jazz per a distingir el jazz ’autèntic', provinent de l’estil New Orleans jazz , de la música de ball amb elements jazzístics diluïts que tocaven les orquestres més comercials L’expressió hot jazz fou utilitzada pels promotors i crítics francesos Hugues Panassié, a Le jazz hot 1934, i Charles Delaunay, a Hot Discography 1936, amb un significat que abraçava el New Orleans jazz i el període swing
concertato
Música
Estil compositiu del final del Renaixement i el començament del Barroc que consistia en l’ús alternat de veus i instruments amb acompanyament de baix continu.
El terme nasqué per distingir una tècnica compositiva nova diàleg entre veus i instruments, material temàtic completament nou que desenvoluparen els germans Gabrieli a Itàlia i JH Schein i H Schütz a Alemanya Amb el nom de concertato coral , Schein compongué un tipus d’obres sacres alliberades de la utilització del cantus firmus que s’exigia al motet Schütz feu una cosa semblant al seu Saul, Saul was verfolgst du mich 'Saül, Saül, què vols de mi', que és definit com un concertato dramàtic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina