Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
bolero
Música
Cançó i dansa d’origen antillà, de temps moderat i ritme sincopat, escrita en compàs binari i amb text de temàtica romàntica.
Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes
Jamelão
Música
Nom amb el qual fou conegut el cantant brasiler José Bispo Clementino dos Santos.
De família molt pobra, treballà en oficis diversos A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba…
Camarón de la Isla
Música
Cantaor andalús renovador del flamenc.
Camarón de la Isla, pseudònim de José Monge Cruz, fou el cantant de flamenc que més va fer per renovar la tradició d’aquest estil La seva veu potent, esquinçada i plena de dramatisme representava a la perfecció la desesperació de les famílies gitanes del sud espanyol, d’on procedia L’any 1969 començà a fer discos amb Paco de Lucía, acollits pel públic amb molt d’èxit També cantà amb altres guitarristes, com Raimundo Amador i Tomatito, i obrí el flamenc a elements provinents del rock , el jazz i les músiques orientals, i fins i tot collaborà amb la Royal Philharmonic Orchestra L’…
Henry Purcell
© Fototeca.cat
Música
Compositor anglès.
El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The…
Lillian Nordica
Música
Soprano nord-americana.
Realitzà estudis de cant amb J O’Neill al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston, i els prosseguí a Milà i a París La seva carrera com a solista començà el 1879 a Milà amb el paper de Violetta en La Traviata Dos anys després fou contractada per a anar a cantar a Sant Petersburg, on afegí al seu repertori el paper de Margarida Faust i el d’Ofèlia Hamlet Mantingué una íntima amistat amb Cosima Liszt, esposa de R Wagner, la qual influí de forma decisiva en la formació futura de la cantant Tot i que no posseïa una veu excepcional, aconseguí dotar-la de força densitat i dramatisme…
Pere Antoni Monlleó
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu de Santa Maria…
Vladimír Sommer
Música
Compositor txec.
Estudià al Conservatori de Praga 1940-46 amb K Janácek composició i B Voldan violí i, tot seguit, fins el 1950, amb P Borkovec a l’Acadèmia de les Arts, on posteriorment impartí classes També ensenyà teoria i pedagogia musical a la Universitat de Carles Fou secretari de l’Associació de Compositors txecs L’any 1958 sorprengué amb la seva Vokálni symfonie 'Simfonia vocal', amb textos de F Kafka, F Dostojevskij i C Pavese rev 1963, obra d’un dramatisme colpidor Però abans ja havia obtingut un notable èxit amb el preludi simfònic Antígona 1957 També escriví concerts un per a violí…
Edith Piaf
Música
Cantant francesa.
Vida Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges Moustaki- o…
Renato Capecchi
Música
Baríton italià.
Inicià els estudis de violí, però després de la Segona Guerra Mundial s’interessà pel cant Després d’haver guanyat diversos concursos, el 1948 realitzà el primer concert radiofònic Un any després debutà escènicament a Reggio de l’Emília, on encarnà el paper d’Amonasro de l' Aïda verdiana Aviat fou convidat a actuar als principals teatres i festivals d’òpera d’Itàlia -especialment a la Scala de Milà-, de la resta d’Europa -Viena, Ais de Provença, Glyndebourne- i d’Amèrica -Nova York, Buenos Aires, Chicago- Es destacà per la seva versatilitat i teatralitat, qualitats que li permeteren…
Siegfried Matthus
Música
Compositor alemany.
Estudià composició amb R Wagner-Régeny a la Musikhochschule del Berlín Est 1952-58 i a continuació entrà a l’Akademie der Künste, on es perfeccionà amb H Eisler 1958-60 El 1964 ingressà a la Komische Oper, on pogué unir les seves aficions teatrals i musicals El seu estil s’organitzà sempre al voltant d’un eficaç sentit del dramatisme escènic Sensibilitat i delicadesa coexisteixen amb explosions de paroxisme dins d’una volguda imprecisió harmònica que fa de l’atonalisme un element dramàtic més A partir dels anys seixanta es decantà cap a un compromís més accentuat envers les…