Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
clau

Evolució de les claus. En la darrera línia les actuals clau de fa, de do i de sol (d’esquerra a dreta)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe que es col·loca al principi del sistema musical (pentagrama, tetragrama, etc.) i que serveix per a determinar el nom i l’altura del so de la línia que el porta i, per extensió, el de les altres línies i espais del sistema.
Actualment s’utilitzen tres claus la clau de sol, que indica el sol3, la clau de do, que indica el do3, i la clau de fa, que indica el fa 2 Un element gràfic característic de cada clau assenyala quina és la línia del pentagrama sobre la qual té efecte directe en la clau de sol, és la corba amb la qual es comença el seu traç en la clau de do, és el centre de la clau, i en la clau de fa, són la corba superior i els dos puntets Les claus s’utilitzaven amb un doble objectiu determinar el registre i centrar l’àmbit de la veu o instrument en el pentagrama defugint al màxim l’ús de línies…
Yehudi Menuhin

Gaspar Cassadó a la dreta, amb J. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violinista nord-americà.
De família jueva, debutà a San Francisco a set anys, i actuà per tot el món com a nen prodigi Estudià amb GEnescu i ABusch Solista internacional, enregistrà un gran nombre de discs d’un amplíssim repertori, sovint amb la seva germana Hepzibah, pianista Exercí també com a director, sobretot des dels anys setanta Promogué escoles i institucions musicals fundador de l’escola musical que du el seu nom a la localitat anglesa de Stoke d’Abernon 1963, dels festivals de Gstaad 1956 i de Windsor 1969 i director del festival de Bath 1956-68, etc Destacaren també les seves iniciatives humanitàries, en…
nota

Clau musical de sol, de fa i de do (d’esquerra a dreta)
© Fototeca.cat
Música
Signe gràfic que serveix per a representar cadascun dels sons d’una composició musical i la seva durada.
La forma d’aquests signes varia segons el sistema de notació musical emprat
Gaspar Cassadó i Moreu
Gaspar Cassadó i Moreu a la dreta, amb Y. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i compositor, fill de Joaquim Cassadó i Valls.
Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a violoncel Si bé…
,
fusa
Música
En la música del Renaixement, la fusa és la nota que equival a la meitat de la semiminima (la corxera actual).
En la notació blanca del segle XV es representa com una minima amb dos traços a la dreta, i en la del XVI, com una mínima ennegrida amb un sol traç a la dreta
pedal
Joc de pedals d’un piano
© Fototeca.cat
Música
En l’orgue i el clavecí, mecanisme que permet d’acoblar octaves, teclats, etc.
En el piano el pedal de la dreta allunya els apagadors i permet que les cordes mantinguin el so encara que els dits no pressionin les tecles el pedal de l’esquerra desplaça el mecanisme cap a la dreta, fent que percudeixi només dues o una de les tres cordes En l’arpa, el pedal eleva d’un semitò les cordes del mateix nom
semiminima
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIV al XVII i que equival a la meitat d’una minima, d’on prové el seu nom.
Aparegué, com la minima , al segle XIV En la notació de l' ars nova es representa com una minima amb un ganxo a la part superior dreta En la notació blanca del Renaixement s’indica indistintament amb el cap negre o blanc El seu silenci és com el de la minima , però amb un traç horitzontal a la part superior dreta Equival a la negra actual
surbàhara

Surbahara
© Toth Szabi
Música
Instrument cordòfon pinçat, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de forma d’esfera aplanada, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec llarg a l’extrem del qual també hi pot haver una altra caixa de ressonància més petita, amb trasts i claviller.
Té quatre cordes principals, quatre bordons i entre quinze i disset cordes harmòniques i es toca amb un plectre metàllic fixat al dit índex de la mà dreta
silenci
Música
Signe gràfic posat en el pentagrama per indicar aquest silenci.
En la notació actual correspon a cada figura de duració un signe de silenci Un puntet collocat a la dreta d’un silenci el prolonga en la meitat del seu valor
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina