Resultats de la cerca

Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena , i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera , Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments wagnerians en català…

És especialment conegut el Divino a la Passió de Cristo Senyor Nostre, al to del contrapàs llarg , editat sovint en fulls solts

Deixeble de Gregori Sunyol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana És autor de composicions religioses i d’un tractat de cant gregorià molt editat

Ha editat o ha promogut les edicions de Llibre per a piano 1980, on figura, a més d’una composició mostra per a aquest instrument, el curriculum vitae i el catàleg d’obres —en tres idiomes— de cadascun dels seus afiliats 68 Compositors 1989 i Llibre per a guitarra 1992 També organitza amb periodicitat bianual les Mostres de Música Catalana Contemporània Frederic Mompou va ser-ne president honorífic

Estudià al Conservatori de Madrid fins l’any 1954 Posteriorment ho feu a l’Acadèmia Chigiana de Siena amb Guido Agosti i a Viena amb Paul Badura Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus, entre d’altres S’ha especialitzat en la música espanyola per a teclat, i especialment en l’obra d’Antonio de Cabezón, de qui ha editat diverses partitures i n’ha realitzat nombrosos enregistraments amb diferents instruments de teclat

El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de Setmana Santa i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant

De formació autodidàctica, escriví obres sobre música instrumental i danses Reglas y advertencias que enseñan el modo de tañer la guitarra 1774, que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos editat en fascicles També escriví Reglas para acompañar sobre la parte con la guitarra 1753, Arte de danzar a la francesa 1758, Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas 1757 També publicà almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa 1744, que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins el…

Músics de formació clàssica i influïts pel jazz i la música folk , ompliren un buit en la música pop espanyola dels anys noranta en recuperar elements de la música celta i incorporar-los al rock Han editat els discs Rock celta Salida de emergencia 1989, Gente impresentable 1990, Cuéntame un cuento 1991, Tranquilo majete 1993, Nos vemos en los bares 1997 i Tienes la puerta abierta 1999, Grandes éxitos, pequeños fracasos 2001, Gente distinta 2002, C'est la vie 2003, 20 soplando versos 2006 i 40 de Abril 2008, entre d’altres

Estudià amb el seu pare i posteriorment ho feu amb Gaspar Cassadó, André Navarra i Sándor Vègh L’any 1969 fundà a Amsterdam el Trio Mendelssohn, amb el qual enregistrà diversos discos La seva tasca docent, realitzada entre d’altres centres al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i l’Alta Escola de Música d’Utrecht, inclou un mètode en vídeo sobre la tècnica del violoncel, editat l’any 1981 El 1989 fundà a Girona el Conjunto Ibérico, octet de violoncels amb seu a Amsterdam Ha escrit diverses obres sobre la història del violoncel

Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del  Diccionario enciclopédico de la Música  1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones