Resultats de la cerca
Es mostren 9281 resultats
pandero
pandero
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual és tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant, apta per a produir un so regular quan és percudida.
Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol En alguns casos el cèrcol és reemplaçat per un marc rectangular És utilitzat a les processons i com a acompanyament de danses i de cançons tradicionals catalanes, com en la cançó de pandero El nom d’aquest instrument apareix ja en documents gironins del s XVI
sonata
Música
Composició musical que, per oposició a la cantata, és per a ésser ‘‘sonada’’ amb instruments.
Consta de diferents moviments per a solista o per a petit conjunt de cambra En el seu origen quasi no es distingia d’altres formes instrumentals, com el concerto , la simfonia, la tocata, etc A la segona meitat del s XVI aparegué la canzone da sonar o canzone sonata i es fixà el terme per exemple, una sonata per liuto , del 1561 Al marge d’unes poques sonates destinades al teatre, durant l’època barroca n'aparegueren dues modalitats, essencials per a la seva evolució la sonata da chiesa i la sonata da camera La primera es caracteritza normalment per…
rondó
Música
Composició generalment instrumental, derivada del rondeau de la darreria del segle XVIII, que es basa en l’alternança d’un refrany en principi invariable i episodis diversos.
La forma de rondó més simple és ABABA A partir d’ella hom en desenvolupà variants més complicades, entre les quals cal esmentar el rondó-sonata, de set estrofes i molt emprada per Mozart i Beethoven, sovint com a moviment final de simfonies i sonates
fusa
Música
Figura musical que representa un so la durada del qual és 1/32 de la de la rodona.
contrafuga
Música
Fuga en què la imitació del tema es fa per intervals del mateix valor però en sentit invers.
seguidilla
Música
Dansa i ball
Cançó ballada de forma estròfica, que és variant més ràpida que el bolero, escrita en compàs ternari 3/4 i 3/8.
S'inicia amb un preludi instrumental i un interludi anomenat falsete que separa les diferents estrofes Les seguidilles més característiques són les originàries de la Manxa, de Múrcia, de Sevilla i de València
plectre
Música
Pua o triangle petit de vori, banya, fusta, etc, amb què es polsen alguns instruments de corda (mandolina, cítara, etc).
gaita
Música
Instrument aeròfon, del grup dels de doble llengüeta, com l’oboè, i afí a la cornamusa.
Com aquesta, presenta, en totes les variants, un dipòsit d’aire, generalment de cuir L’aire hi és introduït pel gaiter mitjançant un tub o, en algunes variants, com la musette francesa, amb una manxa a l’estil de la d’un acordió La pressió del braç damunt el dipòsit, o sac, fa eixir l’aire per un nombre variable de tubs o bordons d’una llargària variable, per tal de poder-los ajustar al to de la melodia i per un altre tub, proveït de forats, que permet de fer la melodia Hom troba variants de gaita per tot Europa i bona part d’Àsia la més coneguda és la dels highlands d’Escòcia, on és…
polca
Música
Dansa, apareguda a Bohèmia cap al 1830.
De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana