Resultats de la cerca

Estudià composició a l’Acadèmia de Ljubljana, amb K Pahor, i també a l’Acadèmia de Zagreb, amb M Kelemen El 1966 anà a Utrecht a perfeccionar els seus coneixements, i allà pogué entrar a treballar a l’Institut de Música Electrònica Impartí classes de composició i anàlisi a la Universitat de Mont-real 1973-74 Molt immers en la música contemporània, sobretot en el tractament de les tècniques de percussió, fou un dels exponents de la música eslovena dels anys seixanta i setanta De la seva obra destaquen Congruences , per a piano i orquestra 1963, Apokatastasis ‘Rèquiem eslovè’, 1967…

Inicià els estudis musicals a Ljubljana i a Trieste Més tard es traslladà a Viena per cursar dret a la universitat, activitat que combinà amb la direcció del cor de la Societat Coral Eslovena El 1863 esdevingué director de cor de la Societat Coral de l’Església Sèrbia, a Pancevo, prop de Belgrad, i dos anys més tard anà a Belgrad, on continuà la seva tasca com a director coral Entre el 1877 i el 1902 fou director al Teatre Nacional de la capital sèrbia Les seves composicions de joventut s’inscriuen dins el nacionalisme musical eslovè, tot i que també fou una figura molt important…

De primer serví a l’exèrcit austrohongarès i des del 1886 fou cantant, acompanyant i mestre de cor Estudià música, malgrat la carrera militar, amb R Fuchs a Viena 1891-97 i després amb K Knittl a Praga En acabar la Primera Guerra Mundial es dedicà només a la música Fou un dels iniciadors de la música eslovena, ja des dels 5 Cants d’O Zupancic 1904-06, d’influència folklòrica També s’inserí seguint el corrent neoromàntic en el terreny operístic amb Lepa vida 'La bella vida', 1909, pròxima a l’impressionisme, o les més complexes i coloristes Gosposvetski sen 'El somni de Gospa Sveta', 1923 i…

Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin…

Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J Marx 1927-30 i a Praga amb R Karel i J Suk composició També feu estudis de direcció d’orquestra amb N Malko 1930-32, gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934 Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor 1934-39, i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana 1947-50 Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana El seu estil, entre neoromàntic i…

Visqué la major part de la seva vida en territori austríac i bohemi Les primeres informacions biogràfiques el situen com a monjo als monestirs austríacs de Melk i Zwettl Cap al 1574 actuà com a cantor a la cort imperial de Viena Entre el 1580 i el 1585 treballà com a mestre de capella del bisbat d’Olomuc, a Moràvia, i després d’una curta estada a Breslau obtingué el càrrec de kantor de l’església de Sant Joan, a Praga El 1581 ingressà a la Companyia de Jesús Fou un gran mestre del contrapunt policoral i gaudí de molta fama en el seu temps La major part de la seva producció consisteix en…

Es formà a la seva ciutat natal amb Leon Pfeifer i feu la seva primera aparició pública a Ljubljana l’any 1947 El 1951 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Carl Flesch de Londres i dos anys més tard amb el del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic Aquests premis li obriren les portes de les sales de concerts més prestigioses d’Europa i els Estats Units Fou professor de l’Acadèmia de Ljubljana 1960-63 i posteriorment de la Hochschule de Colònia El seu repertori està format principalment per obres del…

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana

De primer estudià piano i composició al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment fou alumne de J Suk i d’A Hába composició i de V Kurz piano al Conservatori de Praga També estudià amb A Casella a Roma 1939-40 Feu classes al mateix conservatori on havia realitzat els estudis 1933-39, i posteriorment a l’Acadèmia de Música, d’on fou rector entre el 1968 i el 1970 Dirigí la Filharmònica Eslovena 1956-64 i la revista "Slovenska glasbena revija" També fou professor de musicologia a la Universitat de Ljubljana 1962-83 A part la seva activitat com a pianista, la seva música s’inscriví en una línia…

Estudià música a Viena, on formà part dels Nens Cantors, i el 1919 debutà a l’Òpera de Colònia com a director coral Posteriorment dirigí les orquestres de les òperes de Ljubljana 1924-26, Belgrad 1926-31 i Zagreb 1932-38 El 1938 fou nomenat director de l’Òpera de Belgrad i del 1942 al 1945 dirigí a l’Òpera de Viena Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a consolidar el Festival de Dubrovnik i, també, a formar l’Òpera de Skopje, que dirigí entre el 1948 i el 1952 En 1956-58 es posà al capdavant de la Staatskapelle de Dresden, tasca que alternà amb la direcció de l’Òpera de Berlín El 1958…