Resultats de la cerca

La música tradicional té aspectes molt originals Les melodies empren indistintament l’escala pentatònica o els modes grecs i els majors i menors occidentals Els cants dels bards s’han conservat fins al segle XX L’instrument nacional és l’arpa hom en conserva exemplars molt antics També és popular la union pipe , modalitat de cornamusa Les danses més típiques són el planxty i el reel De la música medieval resta el testimoni del teòric Joan Escot Eriúgena segle IX, que esmenta música a veus i organum , i el de Giraldus Cambrensis, que esmenta polifonia practicada d’una manera popular al segle…

Es desconeixen les dades biogràfiques fonamentals d’aquest compositor Saldoni l’anomena Olaegui, i Barton Hudson, que l’identifica com a Olagué, esmenta la possibilitat que es tracti d’un autor d’origen basc, atenent al primer cognom esmentat Mestre de capella de la catedral de Burgos, obtingué el mateix càrrec a la catedral de Santiago de Compostella el 1651, on succeí Diego Pontac En morir, l’any 1658, la seva vacant fou coberta per Martín Serrano A la Biblioteca Municipal de Porto Portugal es conserva un manuscrit Libro de cyfra amb diverses obres per a tecla d’aquest compositor Barton…

Format musicalment a la seu metropolitana de València, la seva pertinença a l’escolania de la catedral el 1585 és perfectament documentada Pel novembre del 1600 fou proposat com a mestre de capella de la seu de Lleida arran del cessament del seu anterior detenidor, Josep Casadell Tot i que la documentació lleidatana esmenta que Felipe era fins llavors mestre de capella de la Seu d’Urgell, no hi ha cap més font que ho provi Higini Anglès esmenta Pere Riquet com a mestre d’Urgell entre el 1598 i el 1600 A la seu de Lleida hi romangué fins pel desembre del 1604, i l’any següent fou nomenat…

No consta on realitzà la seva formació musical Probablement esdevingué organista del monestir de Montserrat en l’època dels mestres Bernat Baretja i Joan Marc Baltasar Saldoni l’esmenta en dos textos genèrics, però molt lau datoris, que versen sobre les excellències musicals i intellectuals de Joan Simó

Es formà musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, del qual esdevingué monjo el 1656 Succeí al P Joan Cererols com a mestre de capella, i tingué per deixeble el P Miquel López BS Saldoni esmenta la seva fama de gran músic i distingidíssim mestre També ocupà càrrecs de responsabilitat en la comunitat monàs tica, entre els quals el de vicari segon de Monistrol i sagristà major de Montserrat

Així, en funció de si la síllaba conté la vocal ’a’, ’e’, ’i’, ’o’ o ’u’ es fa correspondre aquesta amb les notes ’fa’ o ’la’, ’re’, ’mi’, ’do’ o ’sol’ i ’ut’ respectivament L’’expressió sogetto cavato prové del tractat del teòric G Zarlino Le istitutione harmoniche , 1559, en què esmenta un sogetto cavato delle parole ’subjecte extret de les paraules’ L’exemple més conegut apareix en la missa Hercules Dux Ferrariae ~1505, de Josquin Des Prés vegeu exemple J Des Prés missa Hercules Dux Ferrarie © Fototecacat/ Jesús Alises

Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador vals, A Elvira…

Cap al 1460 era el responsable dels escolans de cant de la catedral de Cambrai L’any 1463 passà a l’església de Notre-Dame d’Anvers Possiblement entre el 1464 i el 1474 exercí com a secretari de Guillaume Dufay a Cambrai Més tard obtingué una canongia a Soignies, on es retirà Escriví misses -dues sobre el tema de L’homme armé -, motets i algunes chansons profanes en un estil molt proper al de Dufay Els seus contemporanis el tingueren en gran estima El poeta Guillaume Crétin l’esmenta en la seva Deploració per la mort d’Ockeghem i Johannes Tinctoris, en els seus tractats, el qualifica com un…

Considerat pels mateixos grecs, juntament amb Homer, com el referent fonamental de la seva tradició literària i intellectual, la seva obra comprèn Els treballs i els dies , cicle dedicat al món rural, i la Teogonia , una genealogia dels déus Hesíode difereix d’Homer pel seu esperit antiaristocràtic, que, en l’aspecte musical, el portà a ometre referències a la música instrumental, reservada a la noblesa Quan esmenta temes o conceptes musicals ho fa sempre en relació amb el cant o a la dansa Així, per exemple, en la invocació inicial a les muses de la Teogonia , és el cant i la dansa d’…

La seva activitat és coneguda des del març del 1676, en què apareix a Granada com a arpista d’una companyia de teatre d’aquesta ciutat Més endavant, està documentat a Madrid, on treballà per al teatre i intervingué com a intèrpret en alguns actes sacramentals de Calderón dels anys 1680 i 1681 també consta la seva activitat compositiva en una gran quantitat de tonos que es conserven en molts manuscrits de la Península Ibèrica R Stevenson esmenta que el 1713 rebé l’encàrrec de posar música a l’obra de Cañizares Santa Cecilia , com també la seva pertinença al grup instrumental de diverses…