Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Auditori Pau Casals
Música
Auditori projectat per Jordi Bonet i Armengol, inaugurat al Vendrell l’any 1981.
Té una cabuda de 404 places i un espai per a 60 músics ampliable a 110 El Patronat Municipal de l’Auditori Pau Casals s’ocupa de la seva gestió i organitza temporades estables de concerts i el Festival Internacional de Música Pau Casals, de periodicitat anual
orquestra

Esquema de la disposició dels instruments en una orquestra del període barroc (mitjana segle XVII a mitjan segle XVIII), el període clàssic (de finals segle XVIII a mitjan segle XIX) i una orquestra simfònica moderna
© Fototeca.cat
Música
Conjunt dels músics d’una orquestra.
La difusió de la música simfònica ha fet proliferar les formacions orquestrals estables, des de la fi del segle XIX moltes estan al servei d’un municipi, d’un estat, d’una institució, d’un teatre d’òpera, etc Parallelament el director d’orquestra inicialment el primer violí del conjunt ha assolit un prestigi que ha anat parallel al d’algunes orquestres, a través d’intercanvis entre ciutats o estats i amb l’enregistrament de discs Als Països Catalans, amb l’excepció de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu més tard anomenat Principal i, més endavant, la del Gran Teatre del Liceu…
Teatro Colón de Buenos Aires
Música
Teatre d’òpera de Buenos Aires, el més famós de l’Amèrica del Sud i un dels edificis més destacats de la ciutat.
El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…
Enric Masriera i Colomer
Música
Compositor i pianista català.
Vida Fou alumne de CG Vidiella, amb qui estudià piano, i d’A Barba i F Alió El 1888 fundà l’Associació Musical de Barcelona, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts simfònics estables, llevat dels cicles de quaresma Exercí també la crítica musical Cap al final de segle marxà de Barcelona, passà per París i s’establí finalment a Cuba, al Vedado, on desenvolupà la seva activitat com a professor i dinamitzador de l’associacionisme musical Compongué obres de tipus religiós, peces per a cant i piano, obres de saló i un drama…
Capella de Sant Petersburg
Música
Conjunt coral rus format l’any 1479 arran de la creació d’una capella a càrrec del tsar Ivan III.
El 1713 Pere el Gran augmentà el nombre de coristes fins a seixanta Durant el segle XIX compositors com M Glinka, MA Balakirev o N Rimskij-Korsakov compongueren obres per a aquesta formació Després de la revolució del 1917, el conjunt passà a anomenar-se Acadèmia Coral del Poble, i estrenà obres d’I Stravinsky Oedipus Rex , AHonegger Le roi David , JF Händel i JS Bach A partir del desmembrament de l’URSS, la formació recuperà la seva denominació originària, amb temporades estables de concerts i diverses incursions en el camp discogràfic El seu repertori pretén abraçar el major nombre…
Josep Valls
Música
Director i compositor valencià.
Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artisticomusical, una destacada orquestra valenciana constituïda per uns seixanta-quatre instrumentistes que es dedicava preferentment a la música teatral Aquesta…
Escola de Borgonya
Música
Nom donat al conjunt de compositors vinculats en algun moment de la seva trajectòria a la cort ducal de Borgonya al segle XV.
Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…
Teatre Nacional de Praga
Música
Teatre de Praga bastit a partir del 1868 a la vora del riu Vltava.
Important obra neo renaixentista de Josef Zitek, s’inaugurà al juny del 1881 i poc després patí un incendi D’acord amb el sentiment profundament nacionalista que havia possibilitat la seva creació -voluntat de tenir un teatre per a la llengua txeca, en la construcció del qual, amb pedres procedents d’arreu del país, havia participat tot el poble-, fou ràpidament reconstruït per Josef Schulz, que amplià l’edifici primitiu en la mateixa línia artística El resultat fou un monumental edifici exempt amb abundant decoració escultòrica i pictòrica -obra dels artistes txecs dits de la generació del…
Charles Lamoureux
Música
Director i violinista francès.
Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…
Òpera de Viena
Música
Principal teatre d’òpera de Viena, inaugurat el 1869 -amb Don Giovanni, de W. A. Mozart, en alemany- sota el nom de Hofoper o Oper am Ring.
Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre operístic…