Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Establert des de molt jove a Tenerife, fou un músic polifacètic Destacà com a pianista i fou director artístic de l’agrupació la Masa Coral També estigué vinculat a l’Escola d’Art, dedicada al gènere líric Dirigí obres escèniques a diferents països europeus, al nord d’Àfrica i a l’Extrem Orient És autor de les sarsueles Juegos de amor 1925, Rosa de embajadores 1934, de quartets de corda, d’un concert per a piano i orquestra i de música per a ballets La seva filla Luisa Estany Cabrera Santa Cruz de Tenerife, 19 de febrer de 1926…

Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934

Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera

Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes

Coronel, el 1843 formà part de les tropes que es revoltaren contra Espartero Partidari de convocar una junta central per democratitzar les constitucions polítiques del país, fou el principal cap militar a Catalunya durant l’alçament de la Jamància 1843-44 Publicà la novella El monge gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media 1863 A part altres composicions inèdites, escriví l’òpera El Guerrillero 1863, el llibret de la qual fou traduït a l’italià per Angela Grassi

Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el conservatori i l’Escola Coral de Terrassa Fundà a Manresa les sessions musicals Hores d’Art i dirigí l’Orfeó Manresà Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals destaquen El mestre i La dama d’Aragó

Germà de Josep , de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Feu una gran labor de divulgació per l’Empordà, el Gironès i el Rosselló Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes…

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…

Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31

Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova Estrenà les òperes La dona d’aigua 1911 i La Mare 1926 altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei , d’…