Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Johann Schobert
Música
Compositor i pianista alemany.
Estudià amb GCh Wagenseil A partir del 1760 es convertí en el clavicembalista de l’orquestra de la cort del príncep Louis-François de Bourbon-Conti, a París La seva producció estigué quasi íntegrament dedicada a gèneres instrumentals Compongué nombroses sonates, tant per a clavicèmbal sol com per a agrupacions de dos, tres o quatre instrumentistes En aquestes obres s’observa una interessant evolució a partir de l’antiga sonata del Barroc tardà El clavicèmbal ja no resta subordinat a altres instruments, sinó que fins i tot pren un protagonisme absolut Adopta sonoritats orquestrals i recursos…
Gregorio Sciroli
Música
Compositor italià.
Estudià amb N Fago i L Leo a Nàpols El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G Aprile Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i la tècnica, però sense…
Carlo Goldoni
Música
Dramaturg i llibretista italià.
Fins el 1762 visqué a Venècia Aquest any anà a París, on escriví textos per a la Comédie-Italienne Carlo Goldoni és considerat el gran renovador de la comèdia italiana En aquest gènere, les seves innovacions constituïren una ruptura amb la tradició de la Commedia dell’Arte Bàsicament, substituí els personatges estereotipats de determinats caràcters o tipus socials per personatges de comportament i afeccions molt més individualitzats i matisats, d’acord amb una visió realista del desenvolupament del drama La complexitat dels personatges repercutí també en els arguments, que…
figuració
Música
Procediment d’ornamentació consistent en la divisió dels valors llargs en petites cèl·lules -figures- que generalment es basen en patrons estereotipats, tot i que també poden derivar del material temàtic de la peça.
Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura , la floritura, etc Altres exemples de figuració es troben en els acompanyaments…
ornamentació
Música
Nom aplicat als diversos recursos que tenen per objectiu l’embelliment d’una composició musical.
Consisteixen en diferents tipus de modificacions, convencionals o lliures, dels elements melòdics, rítmics, harmònics o tímbrics essencials El terme abraça nombrosos i variats aspectes en els camps de la composició i de la interpretació tots ells, però, tenen com a tret comú i característic la contribució a l’enriquiment i el desenvolupament de les estructures musicals bàsiques Així, el concepte ornamentació fa referència als diferents tipus de dissonàncies, també anomenades notes estranyes, pertanyents al terreny del contrapunt i l’harmonia nota de pas, brodadura, retard, nota cambiata , i…